L’Estat només controla el 20% de l’empresa que gestiona la xarxa d’alta tensió
Vint-i-cinc anys després de la seua privatització, l’Estat només conserva un 20% de la xarxa d’alta tensió, mentre fons i inversors privats controlen la resta
Beartiz Corredor, presidenta de Redeia.
Redeia, la denominació sota la qual opera l’antiga Red Eléctrica, l’empresa que gestiona la xarxa de transport d’alta tensió, es troba majoritàriament (80%) en mans d’inversors estrangers després del procés de privatització iniciat a finals de maig de 1999, quan José María Aznar presidia un govern central en el qual Rodrigo Rato i Josep Piqué ocupaven respectivament, les carteres d’Economia i Hisenda i d’Indústria i Energia.
I l’externalització pot anar a més, ja que la reforma aplicada el 2022 a la llei de Regulació del Sector Elèctric estableix que la Sepi (Societat Estatal de Participacions Industrials) “mantindrà en tot cas una participació en el capital de la Red Eléctrica de España, de, almenys, el 10%”.
Entre 2011 i 220, aquesta empresa va acumular beneficis per valor de 6.202 milions d’euros, va repartir dividends per 2.003 i va generar imposats per 395. Un terç dels guanys, sense incloure les provisions, es van repartir entre els accionistes. A l’Estat li van correspondre 400, mentre una mica més de 1.600 deixaven de passar per la caixa comuna.
Aquesta empresa s’encarrega de transportar al llarg de tot l’Estat la producció de les centrals i parcs energètics, que posteriorment, a partir de la xarxa de subestacions, les companyies elèctriques gestionen a través de les línies de distribució de mitjana i baixa tensió. Es tracta, a la pràctica, d’un monopoli en mans d’empreses privades; per molt que l’argument bàsic per a la venda de la propietat fos, precisament, la consigna europea d’acabar amb els monopolis i les posicions de domini en les activitats econòmiques, amb independència d'estratègiques que, com en el cas de la xarxa elèctrica, poguessin resultar,
Un quart de segle després, el principal accionista de la companyia continua sent l’Estat, encara que amb només un 20% de les accions a nom de la Sepi, que, en tot cas, caldria afegir un 0,335 com a autocartera. La presideix Beatriz Corredor, exministra d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Segons les dades de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), els següents paquets es troben en mans del fons d’inversió nord-americana BlackRock (5,02%) i, a títol personal, d’Amancio Ortega (5%), el propietari d’Inditex (Zara, Stradivarius, Pull&Bear, Massimo Dutti).
El gruix de les accions són propietat, en paquets de menys del 3%, dels anomenats actors institucionals, entre qui en destaquen (o han destacat) alguns com Bank of America, BNP Paribas, Deustche Bank, Fidelity, HSBC, JP Morgan, Norges Bank o l’UBS.
La primera fase de la privatització va afectar el 31% del capital social i va aportar a les arques públiques 341 milions d’euros. Les accions, que aquest dimarts cotitzen a més de 19 euros, es venien a 8 i eren 10,6 a la bossa. Després, el 2005, Red Eléctrica va vendre un altre 8,5% a 23,05 euros que va reportar 265 milions.
