Municipis estudien adaptar els seus panells solars per assegurar-se llum en apagades

Municipis de Lleida estudien modificar les instal·lacions de panells solars per a autoconsum d’energia que tenen en teulades d’edificis públics perquè també puguin subministrar electricitat durant apagades com la que va deixar sense llum tota la Península dilluns. Les actuals es van desconnectar de forma automàtica quan va caure la xarxa elèctrica.

Els panells solars en desenes de teulades d’edificis públics de Lleida van deixar de funcionar alhora dilluns al migdia, quan va tenir lloc la històrica apagada a tota la península Ibèrica. És part del funcionament normal de la gran majoria de les més de 9.600 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum d’energia de cases, empreses i ens públics de tota la província. El seu únic propòsit és reduir la factura de la llum, estan connectades a la xarxa elèctrica com a font de subministrament complementari i se’n desconnecten quan aquesta pateix incidències. Això últim passa també amb les centrals fotovoltaiques construïdes per a la venda d’electricitat. Ara, diversos ajuntaments estudien modificar les seues perquè també puguin subministrar electricitat i garantir serveis bàsics en situacions d’emergència.

“L’apagada ha suposat un canvi de mentalitat”, va afirmar Omar Noumri, alcalde de Castelló de Farfanya, un municipi amb uns panells solars que proveeixen tant edificis públics com 35 veïns. El consistori sospesa modificar-los per tenir també electricitat en apagades. Això, va explicar Noumri, exigiria canviar l’inversor que converteix el corrent continu en altern per un altre capaç de “funcionar en illa”, al marge de la xarxa. Aquest poble de la Noguera ja ha fet passos en aquesta direcció: té una subvenció per dotar de plaques solars el bombatge que pren aigua d’un aqüífer i omple el dipòsit municipal. “Tant de bo l’obra hagués estat a punt, sense electricitat per a la bomba, dilluns gairebé ens quedem sense aigua”, va dir l’alcalde.

L’alcalde dels Alamús, Toni Bosch, va comprovar amb sorpresa dilluns que les plaques fotovoltaiques del poliesportiu i el Casal deixaven de ser útils al caure la xarxa elèctrica. Ara estudia complementar-les amb bateries que permetin “posar en marxa l’enllumenat o utilitzar edificis municipals com a refugi” davant d’un tall de llum prolongat.

També Bellpuig estudiarà si les seues plaques solars poden incorporar bateries per assegurar-se llum en apagades. Tanmateix, espera des de fa quatre anys permisos per posar en marxa la seua instal·lació d’autoconsum compartit al poliesportiu i subministrar amb ella quatre edificis municipals.

Altres ajuntaments descarten canviar les seues instal·lacions solars, al considerar que la gran apagada va ser un fet excepcional. És el cas de Golmés, si bé aquest poble va viure dilluns una peculiar experiència d’autosuficiència energètica. El seu cementiri rep la llum únicament de plaques solars amb bateries, perquè la xarxa elèctrica no arriba fins allà. Durant l’apagada, es va convertir en un dels pocs llocs amb subministrament elèctric i, segons fonts municipals, veïns van acudir-hi a carregar els telèfons mòbils als endolls, informa J. Gómez.

Altres ajuntaments opten per altres alternatives per assegurar-se la llum. El de Tàrrega preveu adquirir generadors de gasoil. L’alcaldessa, Alba Pijuan, va avançar que seran tres: “Un per instal·lar un punt d’atenció ciutadana i els altres dos a Ràdio Tàrrega, un per a l’emissora i l’altre per al repetidor,” amb la finalitat d’informar els veïns. També Agramunt preveu comprar generadors per a serveis bàsics com l’aigua. El consistori va convocar dimecres una reunió per millorar l’atenció a la ciutadania davant de futurs talls de llum.

La incertesa que encara persisteix sobre si una gran apagada com la de dilluns podria repetir-se contribueix que municipis lleidatans prenguin precaucions. A l’espera de conèixer les causes, experts i entitats del sector energètic adverteixen que la xarxa elèctrica és ara menys robusta que anys enrere, a causa de la creixent entrada de renovables sense planificació ni plantes per emmagatzemar energia que donin estabilitat al sistema.

Repotencien línies per integrar renovables

Operaris substitueixen aquests dies torres d’alta tensió a les Garrigues. Formen part de la línia que uneix la subestació lleidatana dels Mangraners i la barcelonina de Begues. Les obres tenen com a finalitat repotenciar-la per augmentar-ne la capacitat d’integrar energies renovables. Red Eléctrica de España (REE), l’empresa parapública que gestiona la xarxa d’alta tensió, executa aquests treballs en trams ja autoritzats mentre tramita la resta.

Aquesta intervenció se suma a projectes per a línies i subestacions a Lleida i el seu entorn a Osca i Saragossa. La planificació de REE manté la subestació d’Isona, malgrat que la línia de molt alta tensió de Forestalia que havia de concloure-hi està descartada. També manté l’objectiu d’ampliar les subestacions de la Pobla i Foradada per “integrar renovables”, “resoldre restriccions tècniques”, assegurar l’alimentació de consumidors connectats a la xarxa de transport (industrials, bàsicament) i facilitar “enllaços entre sistemes” i l’“emmagatzematge i generació renovable”. REE treballa també a reforçar la subestació d’Adrall i de l’eix a Andorra, dins del seu pla de connexions internacionals. Els altres dos eixos es troben al sud, amb l’ampliació de la subestació d’Albatàrrec per a “emmagatzematge i generació renovable” en l’inici de les línies dels Mangraners a Begues i l’Espluga de Francolí per crear un circuit tancat amb unes funcions que serien les de proveir indústries, a més de facilitar la “integració de renovables” i la “resolució de restriccions tècniques”.

Tanca el catàleg l’ampliació de la subestació de Maials amb “avenços tecnològics i digitals” per augmentar l’estabilitat del sistema i “integrar energia renovable”. Aquesta actuació, que com la dels Mangraners preveu facilitar la connexió “directament a la xarxa de transport” de grans consumidors, “majoritàriament, instal·lacions industrials”, està vinculada a la construcció de la subestació Almendrales a Mequinensa per portar a Tarragona i Barcelona de part de la producció renovable d’Aragó.