Obliguen un banc a cobrir 8.000 euros d’una estafa

L’Audiència de Lleida ha dictat una nova sentència en la qual obliga una entitat bancària a cobrir tots els diners estafats a una clienta. En aquest cas, estima el recurs presentat per la víctima, ja que el Jutjat de Primera Instància 5 només havia cobert una part dels diners estafats al considerar que la demandant va ser negligent al respondre un missatge que aparentment li havia enviat la seua entitat bancària i que la va reconduir a un web que també tenia l’aparença de ser autèntica. En aquest sentit, l’Audiència considera que no se li pot retreure a la víctima que introduís les seues claus o credencials quan estava en la “creença fundada” d’estar comunicant-se amb el seu banc.

Segons la sentència, la demandant va rebre un missatge al mòbil aparentment enviat per la seua entitat bancària en el qual se l’informava que el seu compte havia estat bloquejat per un error tècnic i li sol·licitaven les seues claus d’accés personal per desbloquejar-lo. Al disposar de les seues dades, un tercer, la identitat del qual es desconeix, va contractar amb aquesta entitat una nova targeta bancària associada al compte de la víctima i de la seua mare i va accedir a caixers automàtics d’aquest banc a Huelva, des dels quals van retirar 2.000 euros diaris durant quatre dies. Finalment, va ser l’oficina habitual de la víctima que va procedir a bloquejar la targeta al sospitar de les transaccions.

Sobre això, l’Audiència assenyala que no pot considerar-se una falta de cautela ni de mínima precaució la conducta de la víctima, ni que pugui ser considerada una negligència greu, la qual cosa permetria a l’entitat no haver de cobrir la quantitat estafada. El tribunal també assenyala que l’estafador va poder retirar 2.000 euros diaris malgrat que el límit era de 1.000 euros. L’Audiència ja havia dictat dos sentències anteriors sobre això en les quals obliga bancs a cobrir els diners sostrets a un client al ser víctima d’una estafa. En una de les sentències va obligar a tornar 4.000 euros i en l’altra, 50.600, al considerar que no hi havia negligència greu.