La Bakanal, el ressorgiment de Iesso

Amb la Bakanal va començar tot. Fa 30 anys que un grup de joves va crear aquesta festa d’on va nàixer el Mercat Romà de Guissona dos anys després. Segons Miquel Parramon, un dels seus impulsors, el 1991 tot va començar arran d’una festa d’amics a la masia Mascó de Torrefeta i Florejacs, la Mascó Gresca. A partir d’allà van començar a obrir-la a més gen, i cada any amb un eix temàtic diferent, com els barrufets o el tròpic, fins que el 1995 van traslladar la festa a la Font de l’Estany, en aquesta ocasió amb temàtica romana. Parramon reconeix que la idea de fer una Bakanal va sorgir una nit a les 4 de la matinada al Pub Chaplin de Guissona. “Però ens faltava un eix argumental i vam decidir fer un concurs d’oratòria i els dos guanyadors serien declarats Cèsar i Cleòpatra durant tot l’any.”

Inspirar-se en els romans no va ser casualitat. “El 1990 van començar les primeres excavacions al parc arqueològic”, explica l’arqueòleg Josep Ros. El 1995 s’havien fet cinc campanyes i la gent ja estava acostumada a veure gent de fora que anaven a rentar ceràmica a la plaça del Vell Pla (...), la festa va servir per potenciar l’arqueologia i posar de relleu el patrimoni”, recorda Ros. Aquell mateix any es va crear el Patronat d’Arqueologia de Guissona i el jaciment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. “Estàvem al lloc oportú en el moment oportú”, apunta Parramon.

En els inicis, la festa estava organitzada per diferents colles d’amics “i això va generar una cohesió social, la gent es va fer seua la festa”, explica Parramon. Asseguren que aquesta primera edició la van viure “amb una emoció i una il·lusió indescriptibles”.

Van iniciar el ritual de desfilar vestits de romans, encara que fos amb els llençols de casa, des del Portal de l’Àngel fins a la Font de l’Estany, on es van congregar 200 patricis amb unes credencials que eren reproduccions de les troballes del parc arqueològic. Des del primer dia mai hi ha faltat la poció màgica del taverner local Jaume Ribalta, que va inspirar la imatge del gegant Bacus. En les primeres edicions van crear una mena de Tinder una mica més rudimentari. A inscriure’s, els participants havien d’anotar una llista amb les persones que els agradaven. Un programa informàtic detectava si hi havia coincidències. “I el dia de la festa, en un sobre hi havia escrits els noms de les persones amb qui tenies possibilitats d’èxit”, asseguren. El que sí que va venir per quedar-se va ser la Guerra de Petons que es va instaurar en la vuitena edició.

Els impulsors destaquen que és una festa feta per i per a la gent de Guissona i, si no fos així, perdria l’essència. Veure com ha evolucionat per a ells és tot un “orgull”. Ara continuen participant de la festa al costat dels seus fills.

Quan els comerciants van impulsar el Mercat Romà, es va establir que el Cèsar i la Cleòpatra escollits l’any anterior l’inauguressin. I més endavant van arribar els Capvespres a la romana durant la setmana prèvia.

850 inscrits, edició de rècord

L’actual comissió organitzadora fa tres anys que va agafar el relleu. Aquest any hi ha 850 inscrits, n’han ampliat 250 respecte a edicions anteriors. En aquesta edició tothom es pregunta: què es farà pels 30 anys? I ells han respost amb un vídeo inspirat en l’eslògan de l’anunci d’Estrella Damm: “El mateix de sempre...o no.” El que està clar és que el que passa a la Bakanal es queda en la Bakanal.