Absolt de violar i maltractar una dona, per la qual cosa li demanaven 17 anys

L’Audiència de Lleida ha absolt un home que va ser jutjat l’abril passat acusat de violar, maltractar i tancar en un pis una dona. La Fiscalia i l’acusació particular van sol·licitar 17 anys de presó, mentre que la defensa va demanar l’absolució. El tribunal considera que no hi ha proves per condemnar-lo. “Únicament podem establir que la denunciant i l’acusat van mantenir durant uns mesos relacions sexuals. No obstant, totes les inconsistències i imprecisions del relat de la denunciant no permeten a aquest tribunal assolir la plena convicció que permeti fundar un pronunciament de condemna”.

En el judici, la dona va explicar que el 2022 va anar a viure a un pis a Lleida en el qual residien diverses persones i allà va conèixer l’acusat, amb el qual va iniciar una relació sentimental. Va explicar que va quedar embarassada però que va avortar a finals del 2022 i, a partir d’allà, “va començar a tractar-me malament, no em deixava sortir del pis, em controlava, m’insultava i m’amenaçava dient que tenia amics policies”. També va relatar que la va violar, fins i tot analment. En aquest sentit, una doctora que va atendre la dona va explicar que presentava una equimosi (lesió) i una fissura anal. En canvi, l’acusat va negar que fossin parella, encara que va admetre que eren amics i que havien mantingut dos relacions esporàdiques consentides però sense tenir sexe a causa de la seua disfunció erèctil per problemes de pròstata. En aquest sentit, a més de les contradiccions de la denunciant, el tribunal afirma que “cap dels companys de pis no van presenciar agressions, insults ni van sentir crits. I això, malgrat que la denunciant afirmi que els companys de pis coneixien la situació a què la sotmetia l’acusat. Per tant, és significatiu que tractant-se d’un pis de dimensions normals en el qual convivien altres persones, aquests no veiessin ni sentissin res”. Per tot això, l’Audiència considera que el procedent, per absència de prova de prou càrrec i en virtut del principi in dubio pro reo (en cas de dubte a favor de l’acusat), és resoldre a favor del processat. No ha transcendit si la sentència ha estat recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.