Madrid protegeix uns 300 km de canyades de Lleida i n’exclou els passos fronterers

El Govern central està tramitant una reforma de la normativa sobre vies pecuàries que inclourà en la xarxa estatal els gairebé 300 quilòmetres de rutes ramaderes que van del Baix Segre i el Pla d’Urgell a la Val d’Aran, tot i que el projecte omet els itineraris que travessen les zones amb més cabanya ovina de la demarcació i els passos pirinencs.

El Miteco (ministeri de Transició Ecològica) ha posat en marxa els tràmits per protegir el traçat de rutes ramaderes històriques que sumen 288 quilòmetres que discorren per Lleida i la Franja, i que seran inclosos a la Red Nacional de Vías Pecuarias.

La pràctica totalitat s’integren en l’anomenat Camí Ramader de la Ribagorça i als seus ramals principals. L’eix naix al sud a Bellvís i a Alcarràs, té l’extrem nord a Vielha i discorre per la Llitera i la Ribagorça oscenca. El motiu de la inclusió en la xarxa estatal és que afecta dos comunitats.

Tanmateix, potser resulten més cridaneres les exclusions: la selecció de rutes omet els itineraris que travessen el Pallars i la Noguera, que concentren gairebé la meitat del cens oví de la demarcació amb prop de 100.000 caps de bestiar, i també la mitja dotzena de passos fronterers d’Aran i altres com els de Sant Joan de l’Erm a Andorra i de Beret a França, quan sí que hi figuren els de Navarra, Osca i Girona.

El ministeri acaba de tancar la fase de consulta pública del reial decret amb què preveu actualitzar la normativa estatal sobre les vies pecuàries, l’última versió del qual data de mitjans de 1995, i l’objectiu principal del qual consisteix a actualitzar-ne el manteniment i la catalogació.

El nou text inclou el mandat d’efectuar “el seguiment periòdic de les vies pecuàries que integren la xarxa (...) a fi de garantir i assegurar-ne la integritat”.

“Aquests grans traçats constitueixen un veritable patrimoni no només natural, sinó històric i cultural, per la qual cosa és necessari donar eines perquè es continuï protegint del constant intrusisme, s’eviti el gradual abandó del seu ús ramader i els usos comuns, compatibles i complementaris amb la transhumància”, assenyala l’exposició de motius de l’esborrany del decret, que destaca la necessitat d’“unir criteris” a escala estatal per “garantir la continuïtat i coherència d’aquestes vies”.

En aquest sentit, en destaca la funció com a “corredors ecològics” i com a “mecanisme per aconseguir la connectivitat ecològica del territori”, que se sumi a altres com les d’afavorir “la pràctica de la transhumància, el pasturatge i els moviments de la ramaderia extensiva” i conservar “el patrimoni històric i cultural associat”, encara que es tracta d’una activitat en clar retrocés.

A aquestes finalitats s’afegeixen d’altres, bàsiques per al manteniment físic i demogràfic del món rural, com “compatibilitzar” les funcions anteriors amb “el seu paper com a via de comunicació rural”, facilitar activitats com l’ecoturisme i, també, efectuar una “contribució a les polítiques de prevenció d’incendis forestals mitjançant la creació o manteniment de discontinuïtats al paisatge”.

“És difícil que es respectin si hi ha menys animals”

“Cada vegada és més difícil que es respectin les canals, perquè gairebé no queden animals”, expliquen Eva i Eric España, dos ramaders d’oví de la Val d’Aran. Mantenen l’activitat i el seu ramat practica la transhumància tot i que, com en la majoria de les explotacions, els trasllats es fan amb camió. La cabanya d’oví, el pasturatge de la qual estat històricament clau per al manteniment de la muntanya, s’ha reduït en més d’un 40% en el que va de segle. Concretament, el nombre de caps va passar de 360.626 a 208.961 entre els censos del 1999 i el 2020, amb un descens més acusat al pla (-109.000) que al Pirineu (-42.000). El descens de la cabanya, la recuperació de la qual suma projectes en què la conservació del medi se suma a la producció de carn i altres productes alimentaris, ha corregut en paral·lel a l’eliminació de moltes d’aquestes rutes, sovint per l’expansió dels nuclis urbans i en ocasions per la construcció d’infraestructures. “No s’han respectat les distàncies, els sembrats sovint envaeixen l’espai de les cabanyeres”, indiquen els pastors, que anoten com en àrees com Aran el pasturatge i el turisme han acabat per situar-se com a activitats incompatibles. “En altres països s’ha respectat l’activitat. A Suïssa s’arriba a reservar espai per al bestiar a les estacions d’esquí amb zones tancades”, assenyalen. Les rutes del bestiar oví acostumaven a ser l’eix de circulació d’altres mercaderies com els minerals.