Lleida tanca un estiu amb 33 morts per calor, el tercer pitjor de l’última dècada

Les elevades temperatures han provocat aquest estiu un excés de mortalitat amb 33 víctimes a la demarcació de Lleida, segons indiquen les estimacions del sistema MoMo de monitoratge de la mortalitat que gestiona l’Institut de Salut Carlos III. Es tracta del tercer estiu amb més morts atribuïbles a aquesta causa l’última dècada.

La demarcació de Lleida tanca avui un estiu mortífer amb un excés de mortalitat amb 33 morts atribuïbles a les altes temperatures coincidint amb les dos onades de calor, segons les dades del sistema MoMo de monitoratge de la mortalitat que gestiona l’Institut de Salut Carlos III.

Es tracta, a falta que les dades puguin ser actualitzades a posteriori, del tercer estiu més mortal per excés de calor de l’última dècada, el decenni en el qual la comunitat científica va arribar al consens que l’escalfament global ha entrat en una fase d’acceleració en la qual s’estan intensificant tant l’evolució dels indicadors com les seues conseqüències.

Els dos estius amb més nombre de morts atribuïbles a les altes temperatures van ser els del 2019, amb un excés de mortalitat de 40, i el 2023, quan se’n van registrar 35. Són, juntament amb el d’aquest any, les úniques tres ocasions en què la xifra de morts per la calor ha superat la trentena.

En general, tret de comptats episodis com el de la mort d’un temporer l’11 d’agost mentre treballava a la intempèrie a Torres de Segre, les morts per excés de calor no responen a patologies de caràcter agut, sinó que se solen vincular a l’agreujament de quadres previs, normalment respiratoris, renals i vasculars, i afecta de manera majoritària persones d’edat avançada. Les estadístiques del sistema MoMo, de fet, indiquen que dos terços de les víctimes per aquesta causa tenien més de 85 anys i cinc passaven de 75.

Les xifres, sempre referides a les setmanes de la 26 a 38 de l’any, apunten a una intensificació de l’impacte del canvi climàtic en la salut pública: l’evolució de la mitjana de morts per quadriennis no va passar dels 25 anuals en la primera meitat de l’última dècada per situar-se per sobre d’aquest nivell de manera estable en la segona i escalar fins a la trentena en els últims exercicis.

L’excés de mortalitat per totes les causes en aquelles tretze setmanes ha estat de set, és a dir, que sense les altes temperatures hi hauria hagut un defecte de 28.

Prop de la meitat dels pagaments per sinistres vinculats a la meteorologia el 2024 van correspondre a habitatges, amb gairebé 257,3 milions d’euros abonats per l’assegurança de llar. En segon lloc apareixen les indústries, amb 161,3 milions, i després les comunitats de propietaris, amb 52,8. La pluja va provocar gairebé el 60% dels sinistres i va generar més del 40% dels pagaments.

La pluja torna a nivells ‘normals’ després de 4 anys

Les precipitacions tornen a atansar-se a les mitjanes històriques, i a superar-les en alguns casos, a la demarcació de Lleida aquest any hidrològic després de quatre amb registres clarament inferiors a l’incloure el trienni natural (del 2021 al 2023) de l’última etapa de sequera. L’any hidrològic és un període de dotze mesos que comença l’1 d’octubre en el qual es mesuren els recursos hídrics (precipitacions i cabals) de les demarcacions hidrogràfiques per facilitar-ne la gestió. Després que en els acabats el 30 de setembre del 2021 al 2024 els registres quedessin lluny de les mitjanes, les dades del SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica) de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) apunten a un canvi. De fet, a les capçaleres de les tres conques principals hi ha estacions que ja superen un acumulat de 1.000 l/m2: Arcalís (1.186) a la del Segre, el Pont de Suert (1.044) a la de la Ribagorçana i Espot (1.299) i la Torre de Capdella (1.466) a la Pallaresa. Se superen les mitjanes, a més dels dos últims, a Isòvol (838), Oliana (737), Benavent de Tremp (848), Talarn (661) i el Vilosell (623).

La meteorologia causa en un any 5.685 sinistres per 6,1 milions

Les companyies d’assegurances van atendre l’any passat a Lleida 5.685 sinistres relacionats amb la meteorologia, bàsicament per danys causats per la pluja, el granís i el vent en propietats particulars i al marge de les pèrdues en l’agricultura, indica un informe d’Unespa, la patronal de les asseguradores. Aquests sinistres van suposar per a les companyies desemborsaments per valor de 6.161.517 euros, una xifra netament inferior a la de la resta de demarcacions catalanes: 52,34 milions a Barcelona, 16,69 a Tarragona i 9,08 a Girona. 

Les xifres de Lleida mostren un cost mitjà per sinistre de 1.083 euros, netament superior a la mitjana estatal, que se situa en 779. Les estimacions d’Unespa indiquen que es va registrar un sinistre a les comarques de Ponent gairebé cada hora i mitja, ja que la cadència se situa en un incident cada hora amb 32 minuts i 28 segons. Les asseguradores van desemborsar 561,6 milions d’euros l’any passat a tot l’Estat per cobrir els danys causats per més de 721.000 sinistres provocats per fenòmens meteorològics. Això equival a un sinistre cada 43 segons, amb un cost mitjà per incident de 779 euros, segons la informació recollida per Unespa.