Del Pallars al mar: una una marca de taules fetes de fusta i amb materials sostenibles

A Catalunya se surfeja. No tant com al Cantàbric o les Canàries, però les onades de la Mediterrània tenen el seu públic, sobretot a l’hivern. El que resulta més sorprenent és descobrir que en ple Pirineu lleidatà va sorgir un projecte basat en aquest esport que uneix el mar i la muntanya a través del treball artesanal de la fusta.

El protagonista és Sergi Galanó, enamorat del surf des de petit, que el 2002 va obrir amb la seua dona el refugi Tacita, a la Torre de Capdella. Allà, mentre fabricava lliteres i taules per a l’alberg, va descobrir la seua passió per la fusteria. Amb el temps es va atrevir a crear planxes de surf a més de mil metres d’altura, unint així els seus dos mons. “Era la meua manera de continuar vinculat al mar malgrat viure entre muntanyes”, explica.

En la indústria del surf hi ha la figura del shaper, l’artesà que dissenya i dona forma a les taules a mà. Sense gairebé referents a Catalunya, Galanó es va convertir en pioner a l’apostar per materials sostenibles en lloc de fibres i resines químiques, tornant l’esport als seus orígens. “La química del surf mai em va atreure. Quan vaig descobrir la paulònia, una fusta lleugera i resistent a l’aigua, em vaig llançar a experimentar”, afegeix. Molt utilitzada també en la indústria de l’esquí, destaca per la seua resistència i propietats hidròfugues.

El 2010 va nàixer Flama Surf. Galanó recorda que la primera vegada que una de les seues taules va tocar l’aigua va ser al llac de Montcortès, una estrena de gran càrrega simbòlica. Amb els anys va traslladar la seua activitat al Maresme, encara que sense tancar el taller al Pallars Jussà. Moltes de les seues taules porten noms de fauna aquàtica, una de les quals és Truita, que homenatja aquest salmònid del Pirineu.

Aquest artesà produeix actualment unes 40 taules a l’any, amb preus d’entre 700 i 1.200 euros, depenent de les mides i les formes dels encàrrecs. Al principi exportava sobretot al nord d’Europa, encara que actualment la meitat dels seus clients són d’Espanya. La marca també compta amb surfistes professionals com a ambaixadors de les seues creacions. El valor diferencial de les seues taules no està només en el disseny, sinó en la construcció. Galanó fa servir tècniques respectuoses amb l’entorn en una indústria molt dependent de derivats del petroli. “És una passió, però també un compromís amb el medi ambient”, explica. A més de fabricar per encàrrec, organitza cursos i conferències per transmetre el seu ofici i mantenir viva una tradició artesanal que creix contra corrent. El resultat? Taules més resistents i duradores que les convencionals, assegura. “El surf és dels pocs esports on un artesà pot crear un producte únic”, apunta.En certa manera, Galanó es va avançar amb les seues planxes de surf a altres iniciatives vinculades al món de la neu que han pres forma al Pirineu lleidatà en els últims anys, com Nord Esquís, al Sobirà, o Husta, a la Val d’Aran, fabricants d’esquís i taules sostenibles.