Tamarit emergeix com a pol logístic i industrial amb dos ports secs

LiteraTIM és una “aposta decidida per un node ferroviari clau al mapa d’Aragó i a l’estatal, que facilitarà un moviment més gran de les mercaderies, impulsant la competitivitat de les empreses”, va assegurar ahir Julián Mata, director de Desenvolupament de Negoci de Renfe Mercaderies, en la inauguració d’aquesta plataforma logística ubicada al costat de l’antiga estació de Tamarit-Altorricó i promoguda pel grup SAMCA (4.000 empleats, 1.250 milions de facturació anual), la companyia ferroviària i els ports de Tarragona i Barcelona.

LiteraTIM, que completa amb una inversió de quatre milions d’euros l’oferta de la doble plataforma que des de fa tres lustres opera aquest mateix consorci a Montsó, ocupa 18.000 metres quadrats, té capacitat per operar fins a set trens diaris i per emmagatzemar 600 contenidors (84 de refrigerats) i disposa d’habilitació duanera.

Entre les tres poden moure fins a 140.000 contenidors a l’any, un volum superior al 10% del trànsit ferroviari de mercaderies de tot l’Estat que retiraria de la carretera fins a 71.500 camions. Un total de 25.000 d’aquests camions estarien vinculats a la plataforma tamaritana, que operarà amb gènere sec i refrigerat, la qual cosa situa la seua capacitat al voltant dels 50.000 contenidors anuals.

La circulació d’aquests 25.000 tràilers emet cada any gasos amb efecte d’hivernacle equivalents a més de 14.000 tones de CO2.

Aquestes xifres se sumen a les del port sec que promou l’empresa lleidatana Ponentia un parell de quilòmetres a l’oest, i que preveu gestionar 75.000 contenidors a l’any i un flux de fins a 15.000 tones de cereal cada setmana.

Més sòl industrial

Abans que acabi l’any està previst que es coneguin els noms de les “quatre o cinc empreses” de “gran mida” que instal·laran les seues plantes d’acoblament en els 90.000 m2 que Ponentia reserva per a naus industrials, amb una previsió de generar fins a 2.000 llocs de treball.

I SAMCA elevarà aquesta aposta per la industrialització de la Llitera, on aquest sector ja supera l’agricultura en ocupació amb gairebé 7.000 treballadors, a l’oferir “un milió de metres quadrats de sòl disponible per a la implantació de noves iniciatives industrials i logístiques a la zona”.

Aquestes magnituds situen Tamarit com el principal pol emergent en logística i en indústria a la vall de l’Ebre.

“Es demostra una vegada més la importància del sector agroalimentari”, va dir l’alcaldessa de Tamarit, Sandra González, que va agrair “aquesta aposta pel desenvolupament dels pobles i perquè l’economia segueixi endavant”. Això ajudarà, va anotar, “que la gent pugui continuar vivint on ho ha fet sempre i on vol seguir”.

“LiteraTIM és molt més que una nova terminal intermodal”, va assenyalar Javier Luengo, president del Grupo SAMCA, que es va referir a la plataforma com “una aposta pel transport ferroviari especialitzat i sostenible i una porta oberta al futur” amb “la implantació de noves iniciatives industrials i logístiques que vulguin instal·lar-se, créixer i generar valor aquí”.

La plataforma dirigeix el gruix del seu trànsit als ports de Tarragona, el principal de l’àmbit agroalimentari del país, i de Barcelona, el tercer de l’Estat per volum de mercaderies (70 milions de tones l’any passat) i el primer en creixement, i preveu incrementar el trànsit cap al de Bilbao i cap als ports secs de Saragossa i de Miranda de Ebro.

Els fluxos d’anada i tornada

LiteraTIM donarà sortida a l’abundant producció càrnia que les empreses del seu corredor dirigeixen a Àsia i al farratge que viatja al Golf Pèrsic, a més de portar de tornada els ingents fluxos de soja del Brasil, l’Argentina, Panamà i els EUA que requereix el complex del porcí i donar servei a la indústria química de Montsó.

“S’ha anat sumant peces al puzle logístic”, va destacar el delegat del Govern a la comunitat, Fernando Beltrán.

“Això és un pas més en l’estratègia del port de Barcelona d’ajudar la internacionalització de les empreses d’Aragó. Tot va orientat a això”, va anotar José Alberto Carbonell, president d’aquest complex portuari.

“El salt qualitatiu que s’ha de produir és el de les mercaderies al ferrocarril, la descarbonització del transport”, va apuntar José María Maceira, director del Port de Tarragona.

Autopista ferroviària i doble via d’aquí a 8 anys

“En set o vuit anys podria ser un horitzó raonable” perquè sigui operativa la doble via que unirà Saragossa i Lleida amb els ports de Tarragona (directe) i de Barcelona (pel túnel de Roda de Berà) i, també, perquè els baixadors, passos a nivell i túnels ofereixin prestacions d’autopista ferroviària, és a dir, que permetin la circulació de trens de 750 metres de longitud amb camions als vagons, segons va explicar el delegat del Govern a l’Aragó, Fernando Beltrán. Aquest horitzó coincideix amb el previst per tornar a privatitzar les autopistes el 2032.