Daniel Farré

Les quinze assemblees informatives que s’han portat a terme per explicar el projecte de modernització del Canal d’Urgell han posat sobre la taula la difícil situació dels propietaris de l’àrea regable per afrontar les obres: només 1 de cada 4 es considera agricultor professional i el 55% de les finques estan arrendades.

Quinze assemblees informatives en semgles localitats de l’àrea regable del Canal d’Urgell des del 8 de setembre fins dimarts passat amb centenars de participants han posat sobre la taula no només diversos interrogants sobre el projecte de modernització de la infraestructura de reg, sinó una complexa situació econòmica i social: només un 25% dels propietaris de les finques (17.186 titulars i unes 70.000 hectáraes) són agricultors professionals i un 55% de les parcel·les es conreen en règim de lloguer.

Aquesta condició complica, i molt, l’acceptació del projecte de modernització per part de bona part dels usuaris, ja que els no professionals queden fora segons la normativa actual dels ajuts per al moblament de les finques. I en aquest context, coincideix la majoria, la inversió és difícil d’assumir.

Josep Maria Padullés, veterà regant de Linyola i un dels 135 síndics que al desembre hauran de votar sí o no a la modernització, sol quedar amb vuit propietaris més de l’àrea regable per prendre cafè i el principal tema de conversa en els darrers encontres no varia: “Tots tenim més de 70 anys. Estem jubilats i no tenim dret a finançament” per abordar les obres de l’interior de les parcel·les, que s’estima que costaran entre 4.000 i 6.000 euros per hectàrea, segons si es tracta d’instal·lar un sistema de degoteig o d’aspersió.

“Molts jubilats continuen portant les terres. La llei ho permet, però no estan considerats com a agricultors de forma prioritària. No és just, però passa”, assenyala Jaume Pedrós, també síndic de Linyola. Que el 75% “no tingui la prioritària” implica que la majoria dels seus ingressos no procedeixen de l’explotació de les finques: són agricultors a temps parcial, tenen altres activitats o estan jubilats. S’hi suma que la majoria de les finques es gestionen en règim de lloguer: “Això és una distorsió total” de la comunitat regant.

Pèrdua d’agricultors

En les últimes dècades s’han perdut agricultors i s’han disparat les empreses de serveis o les cooperatives que arrenden un nombre creixent de finques per explotar-les. Pedrós és el síndic amb un major nombre d’hectàrees de l’Urgell sota la seua representació, un total de 1.382. Les ordenances, que alguns consideren obsoletes, donen llibertat a aquests 135 representants per decidir el sentit del seu vot, que podrà ser secret si només un ho demana.

Tanmateix, de forma majoritària les 20 col·lectivitats inscrites del canal convocaran una votació en les properes setmanes per conèixer l’opinió dels regants de base.

Per un millor finançament

Alguns opinen que si anessin ara a votar guanyaria el no. Tanmateix, “tots estem treballant intensament” per aconseguir un millor finançament, explica Amadeu Ros, president de la comunitat general de regants. La fórmula d’inversió estableix tres imports per al propietari: 120 euros per hectàrea durant 30 anys per pagar la infraestructura general modernitzada (que costa 991 milions); 83 per hectàrea com a quota al canal (igual que ara) i 2,5 cèntims d’euro per metre cúbic consumit.

S’hi ha d’afegir la inversió en la parcel·la, per a la qual només 4.200 agricultors rebrien ajuts ara com ara. “Abans d’anar a votar, cal tenir més informació”, assenyala Ros, més encara tenint en compte que l’aval a l’obra requereix una majoria de dos terceres parts de les hectàrees.

La modernització del canal implicarà amb tota seguretat un canvi en l’actual estructura social de la zona regable ja que la necessitat d’afrontar una forta inversió pot comportar canvis de titularitat de les finques. A més, “amb el reg modernitzat poden afrontar-se tota mena de cultius i això afavorirà l’entrada de joves”, assenyala Ros.

Irreversible

El regant de l’Urgell té clar en termes generals que la modernització del canal és irreversible. En qualsevol cas, “l’administració ja no dona ajuts per canviar les canonades” en el cas de velles infraestructures, avisa Xavier Díaz, director del Canal d’Urgell, per a qui “ara comença la segona part de la campanya”, que implica “atendre els dubtes de cada un”.

Altres qüestions difícils

Les quinze assemblees fins ara han posat sobre la taula altres qüestions difícils: la dependència del Segarra-Garrigues (al qual hauran de pagar 1,1 cèntims per utilitzar alguns dels seus embassaments), “com es governarà el canal sense les actuals 20 col·lectivitats o d’on surten els 2,5 cèntims del preu de l’aigua”, assenyala Jaume Perera, del Manifest del Gran Urgell, una plataforma que reuneix regants crítics amb el plantejament actual del projecte.