A la recerca de terres rares: jaciments històrics de bauxita, zinc i wolframi al Pirineu de Lleida, un potencial encara per estudiar

Tot i que Catalunya no compta amb projectes estratègics europeus de minerals crítics, a Lleida existeixen jaciments amb potencial. Al Prepirineu, entre Artesa de Segre i Camarasa, s’han trobat antigues mines de bauxita amb presència de terres rares, i a la Val d’Aran i el Pirineu hi ha mines de zinc que podrien contenir indi o cadmi.

La complexa situació geopolítica mundial, els conflictes bèl·lics d’Ucraïna i Gaza, així com les noves regles comercials i la política aranzelària dels Estats Units han apressat la Comissió Europea a donar suport a 47 projectes estratègics d’explotació de matèries primeres crítiques en territori del Vell Continent. Es tracta de mines de cobalt, liti o magnesi, per al proveïment europeu. Set d’aquests projectes són a Espanya i cap a Catalunya (vegeu el desglossament inferior). Amb l’explotació d’aquests recursos es pretén millorar el subministrament, reduir la dependència de països com la Xina i al seu torn reforçar la cadena de valor de les matèries primeres comunitàries. La importància d’aquests minerals va més enllà del seu valor econòmic, ja que resulten fonamentals per a la transició cap a energies netes i la digitalització de l’economia. El govern espanyol va presentar al març un pla per buscar minerals crítics en què ha participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IGME-CSIC).

Però, què són les terres rares i quina diferència hi ha amb els anomenats minerals crítics? La doctora lleidatana Ester Boixereu (la Pobla de Segur, 1961), del departament de Recursos Geològics per a la Transició Ecològica de l’IGME-CSIC, explica a SEGRE que “els minerals crítics són tots aquells que són importants per a una economia i, d’altra banda, tenim risc de proveir-nos-en perquè només hi ha un o dos països subministradors, de manera que si hi ha un imprevist o una decisió política o tancament de vies de comunicació, no t’arriba aquesta matèria primera i tens un problema a la teua indústria”.

Les terres rares, que arriben gairebé totes de la Xina, són una sèrie d’elements químics (amb nombre atòmic del 58 al 71 i del 90 i al 103), que es troben sempre junts en diversos minerals. Les terres rares són matèries primeres crítiques i, per tant, els minerals en els quals es troben són també minerals crítics. Existeixen més minerals crítics que els que contenen terres rares, ja que aquestes són una part dels possibles elements crítics. Aquests elements es troben formant silicats, carbonats o fosfats, la qual cosa en dificulta enormement la separació i extracció.

Mines abandonades

Encara que a Catalunya el potencial de minerals crítics és limitat, existeixen alguns jaciments que podrien ser investigats. Si ens circumscrivim al territori de Lleida, al Prepirineu des d’Artesa de Segre fins a Camarasa, existeixen antigues mines de bauxita, el mineral de l’alumini, que contenen un percentatge relativament elevat de terres rares. “Aquestes mines de bauxita mai no es van utilitzar per extreure alumini, sinó per fabricar ciments aluminosos”, explica Ester Boixereu.

La presència de terres rares en aquests jaciments es va descobrir als anys 80 durant un projecte geològic bàsic, però la seua explotació resulta complexa a causa del baix percentatge de terres rares i al limitat volum disponible. L’oposició de grups ecologistes també ha frenat les exploracions en zones amb potencial miner.

A la Val d’Aran i altres zones del Pirineu lleidatà existeixen antigues mines de zinc que podrien contenir elements associats com el cadmi o l’indi, malgrat que no s’han fet estudis exhaustius. “El potencial que hi ha al Pirineu és una cosa que s’ha d’estudiar, perquè pot existir”, afirma Boixereu, que lamenta que no s’hagi investigat més a fons a causa de la reticència social cap a l’activitat minera.

Wolframi al Pallars

Entre els minerals crítics amb presència en territori lleidatà destaca el wolframi, un element de gran importància estratègica per tenir el punt de fusió més alt dels metalls. Aquest mineral va ser especialment rellevant durant la Segona Guerra Mundial, quan Espanya el subministrava a l’Alemanya nazi per a la fabricació de blindatges i armament pesant.

“El wolframi és un element crític actualment”, subratlla Boixereu. Això el fa indispensable per a components elèctrics, eines de tall i aplicacions militars com blindatges i projectils perforants. A la conca de la Noguera Pallaresa, a Alòs d’Isil, hi ha antigues explotacions d’aquest valuós mineral.

Altres elements com el cobalt, el grafit i metalls associats al zinc (germani, gal·li i indi) també es podrien trobar a Lleida, tot i que es requereixen estudis més detallats per determinar-ne la viabilitat econòmica. “El més criticable és que no s’estudia”, lamenta Boixereu, que considera fonamental invertir en l’exploració d’aquests recursos per conèixer el veritable potencial miner de la regió. La fabricació de panells solars, turbines eòliques i bateries requereix grans quantitats d’aquests elements, la demanda dels quals es multiplicarà en els propers anys amb l’avenç de l’electrificació del transport i l’expansió de les energies renovables.

Durant la seua conferència al Comú de Particulars de la Pobla de Segur, Boixereu va ressaltar la necessitat d’aprofitar els recursos locals de manera sostenible per reduir la dependència d’importacions i fomentar el desenvolupament econòmic regional. A més, ha participat en diverses iniciatives per promoure l’educació i conscienciació sobre la geologia i la mineria sostenible, destacant la importància d’una gestió responsable.

El Donbàs, el tresor ocult que explica l’interès de Putin

Més enllà dels fronts militars i les batalles territorials, la disputa per la regió ucraïnesa del Donbàs té una dimensió econòmica que ajuda a entendre per què Vladímir Putin situa aquesta regió com una de les seues prioritats estratègiques. L’interès no és només geopolític. Ucraïna té el 5% de les reserves mundials de terres rares i minerals estratègics, elements indispensables per a la indústria electrònica i el desenvolupament d’energies renovables. Lantà, neodimi o terbi són alguns dels materials extrets d’aquestes terres, i la demanda mundial no ha deixat de créixer en l’última dècada. Segons estimacions, el 53% del valor econòmic total dels recursos minerals ucraïnesos es localitza a les quatre regions que Rússia s’ha annexionat. Aquest pes econòmic explica per què Moscou insisteix en el control total de la regió: no es tracta únicament d’un enclavament simbòlic o militar, sinó d’una aposta per garantir-se un accés privilegiat a materials clau en la competència tecnològica i energètica global.

L’escassetat de minerals essencials amenaça la transició energètica

La Generalitat treballa per integrar Catalunya en l’estratègic projecte europeu d’autoproveïment de minerals crítics. En aquest sentit, el Govern ha impulsat dos projectes paral·lels per explorar la viabilitat de l’extracció d’aquests recursos. Segons va informar La Vanguardia, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha encarregat un estudi a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona amb l’objectiu d’identificar àrees en les quals podrien trobar-se minerals crítics, inclosos aquells catalogats com a terres rares.