Pura Alfonso, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya: «El wolframi va tenir importància històrica al Pirineu»

Perquè ho entengui tothom: Què són les matèries primeres crítiques i quin paper juguen les terres rares?

Són recursos essencials per a tecnologies estratègiques, el subministrament dels quals corre risc d’interrupció, i dins d’aquesta categoria hi ha els minerals crítics, entre els quals s’inclouen les terres rares, a més de wolframi, niobi, tàntal o cobalt.

Quin és la situació a Catalunya, especialment al Pirineu i el Prepirineu de Lleida, pel que fa als minerals crítics?

Catalunya no disposa de grans quantitats de terres rares. S’han identificat dipòsits en bauxites, com a Peramola, però sense continguts significatius. Al Cap de Creus es van localitzar petites quantitats de niobi i tàntal, i al Pallars Sobirà es va explotar cobalt a la mina Soleta, avui abandonada. El mineral amb més interès continua sent el wolframi, que va tenir importància històrica al Pirineu.

L’any 2018 es va intentar reobrir la mina de Salau (a la banda occitana, a França), amb continguts atractius de wolframi i or, però les protestes socials van paralitzar el projecte. També al vessant català hi va haver intents d’exploració a la vall de Bonabé, igualment rebutjats.

Per què Espanya torna ara a mirar cap a la mineria?

Durant dècades la mineria va estar mal vista, sobretot pels problemes ambientals. Però Europa es va adonar de la seua gran dependència de l’exterior –principalment de la Xina– i de la importància econòmica d’aquests recursos. Per això, des de fa més de 10 anys la UE finança projectes per identificar i explotar matèries primeres crítiques. A Espanya, el ministeri per a la Transició Ecològica ha llançat el Programa Nacional de Exploración Minera 2025-2029, en línia amb aquestes directrius.

I quins avantatges tindria explotar antics residus o runams ja existents?

Doncs permetria recuperar recursos ja extrets sense obrir-ne de nous i, alhora, reduir l’impacte ambiental. A més, es promou la mineria urbana, que aprofita materials de productes en desús com les bateries de liti, font secundària de liti, manganès, cobalt i coure.

Quin paper juga la investigació geològica i minera a Catalunya?

A la Universitat Politècnica de Catalunya de Manresa treballa el grup RiiS, que investiga des de l’avaluació de minerals i residus fins a noves tecnologies de mineria sostenible i intel·ligent, fomentant l’economia circular i la transferència en el sector industrial.

Com estem en comparació amb altres països?

Espanya i Catalunya estan en bona situació, amb alts estàndards ambientals. Encara que queda camí per recórrer, la mineria aquí és sostenible i controlada. Un exemple de referència és la mina de Kiruna, a Suècia, explotada amb maquinària remota i gran seguretat.