Una ermita feta de retalls
Commemoren el 150 aniversari del petit temple del Talladell, aixecat el 1875 sobre les restes de l’antic monestir cistercenc del Pedregal amb elements d’aquest i altres edificis. Amb una missa, cant dels tradicionals goigs i una conferència en un acte molt freqüentat
Vista exterior de l’ermita del Pedregal situada a la carretera que uneix el Talladell amb Tàrrega. - LAIA PEDRÓS
L’ermita de Santa Maria del Pedregal del Talladell va ser l’escenari dissabte d’una jornada commemorativa. Desenes de veïns es van reunir per celebrar el 150 aniversari de la construcció d’aquest petit temple, aixecat el 1875 sobre les restes de l’antic monestir cistercenc del Pedregal.
La jornada va començar amb una missa que va culminar amb la interpretació dels goigs. Els textos van ser compostos per mossèn Climent Forner i musicats per mossèn Carles Melé, peces harmonitzades especialment el 1991 amb motiu de la inauguració de les obres de millora de l’ermita que es van fer en aquella època.
Seguidament, l’activista cultural Jaume Aligué va oferir una conferència sobre la història del monestir cistercenc del Pedregal i sobre les circumstàncies que van envoltar la construcció de l’actual ermita al segle XIX. Aligué va explicar que el monestir va ser fundat al segle XII per una comunitat de monges cistercenques i va viure durant els segles XIII, XIV i XV una etapa d’esplendor. Tanmateix, a partir del segle XVI va entrar en un període de decadència que va culminar amb la supressió de la vida monàstica el 1604 i el trasllat de les religioses al monestir de Sant Hilari de Lleida. Aquella desaparició va marcar l’inici de la degradació del conjunt monàstic. Els edificis van ser saquejats i utilitzats com a pedrera. El 1761 es va autoritzar la venda pública de les pedres del monestir, i més d’un segle després, la tràgica riuada de Santa Tecla del 1874 va destruir gran part del que quedava dempeus. Part d’aquests carreus es va aprofitar per construir la muralla de contenció del riu Ondara a Tàrrega, i d’altres es van utilitzar en habitatges particulars.
Davant d’aquella situació de ruïna, un veí del Talladell, de la família Solé, va decidir el 1875 recollir i reutilitzar elements escultòrics de l’antic monestir i materials procedents de cases nobiliàries benefactores com les d’Anglesola i Cardona. Amb aquestes pedres i altres motius gòtics va aixecar l’actual ermita del Pedregal, incorporant una portalada romànica, finestrals amb traceries i un camerino per a la imatge de la Verge. Entre tots aquests elements destaca l’escultura de la Verge amb el Nen, una peça de pedra de gran bellesa atribuïda al romànic tardà, que s’ha convertit en el tresor artístic més important d’aquesta petita ermita.
