Un santuari glaciar: Ubicat a 2.100 metres d’altitud, allotja 64 espècies de flora i fauna però també peixos invasors com el barb roig

Es tracta d’establir criteris per reunir i integrar el coneixement hidrològic i ambiental. És un assaig per establir la metodologia”, explica Miguel Ángel García Vera, responsable de l’Oficina de Planificació de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que testarà a l’estany Negre de Boí i a la Laguna de Urbión, a Sòria, l’estudi dels llacs. 

“Aplicarem un mètode holístic”, va anticipar l’hidròleg Manuel Arce, que col·labora amb la consultora Idom en el treball, davant de l’escassetat de dades sobre el règim natural del llac, en la presentació de la iniciativa. “És un repte integrar les dades hidrològiques i les ambientals”, va anotar Óscar Ruiz d’Idom, que va avançar l’ús de sistemes de teledetecció com els del satèl·lit Copernicus per conèixer les dinàmiques de la llacuna. 

El Llac Negre, una reserva natural lacustre del Parc d’Aigüestortes, està a 2.130 metres d’altitud a la capçalera de la Noguera de Tor. És l’últim llac de la cadena que aboca a l’embassament de Cavallers l’aportació d’una conca glacial de gairebé 1.300 hectàrees. Ocupa 9,81 hectàrees, mesura 692 metres de llarg i arriba a profunditats de 35 metres.

L’ecosistema té, per la qualitat de les seues aigües, una densa presència d’espècies de flora i fauna: els treballs de camp hi han censat 26 macròfits, que són el gruix d’una població vegetal que va canviant així que discorre l’any i que inclou exemplars de plantes carnívores com la violeta d’aigua, 14 microcrustacis aquàtics i 24 macroinvertebrats. 

El llac deu el seu nom a la transparència de les aigües i presència a la baixa (ara creixent) de matèria orgànica en el seu curs, una cosa que, encara que sí que allotja algues i fitoplàncton , li aporta la catalogació d’oligotròfic, si bé “la transparència s’està perdent”, va advertir Ruiz. En qualsevol cas, ni la seua ubicació en un confí del Pirineu ni la seua desagradable meteorologia, amb 134 dies de precipitació a l’any, 53 dels quals de neu, i una mitjana de quatre mesos sota una capa nival, són suficients per deslliurar de profanacions aquest santuari ecològic. 

Així, només hi ha dos espècies de peixos a les seues aigües, la truita i el barb roig, i tots dos són invasors en aquest espai i han arribat després de ser introduïts per l’acció humana. Hi conviuen amfibis i mamífers endèmics del Pirineu com el tritó i l’almesquera. “Fa l’efecte que hi ha molta gent”, va apuntar Ruiz, que va assenyalar l’activitat ramadera en les immediacions i la turística en un refugi proper com a possibles orígens de l’augment de nutrients. I preocupa l’augment d’activitats no autoritzades al parc, amb 108 denúncies l’any passat per pernoctacions, acampades, circulació de vehicles, pesca, focs i banys no autoritzats.