L’empremta nazi a Canelles: enginyers procedents de l’Alemanya hitleriana van participar en el disseny i la construcció de l’embassament

La construcció de la presa de Canelles, en el curs de la Noguera Ribagorçana, va incloure la participació d’enginyers alemanys d’antiga obediència nazi a qui l’Estat franquista havia donat refugi a Espanya després de la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial.

El cap d’obra va ser Wilhem Kau, que als anys 30 havia format part de l’OT (Organització Todt), la unitat de l’Estat que va dirigir el desplegament de la xarxa d’autopistes alemanyes i que té l’infame rècord d’haver suposat l’entramat més gran d’esclavitud que hagi operat a Europa des del segle XX, ja que la major part de la mà d’obra estava formada per presoners de guerra i per presos condemnats a treballs forçats.

Els presoners acabarien constituint també el gruix de la força laboral en el següent projecte en què va participar Kau, que va ser la construcció de l’anomenat Mur Atlàntic, les fortificacions de la costa oest francesa per provar de frenar el desembarcament dels aliats i que aquests van superar per Normandia amb el desplegament d’una multitudinària força d’infanteria (160.000 soldats només en la primera jornada) que en tot just 80 dies de l’estiu del 1944 alliberava París.

Aleshores, Wilhem Kau, que temps després reapareixeria a Espanya i seria contractat per Enher (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorçana) per a les seues obres de construcció d’embassaments, havia assolit el grau de coronel a la Wehrmacht o exèrcit alemany.

Amb aquests antecedents, tampoc no resulta del tot estrany que la cura per les condicions laborals de qui seria el cap d’obra de Canelles, és a dir, el responsable de l’execució dels treballs de la presa per les quadrilles, no estigués entre els seus forts.

De fet, els testimonis recollits entre treballadors empleats a l’obra sempre li van atribuir un tracte despòtic i van destacar les exigües mesures de seguretat i protecció.

De fet, i per molt que el franquisme sempre afirmés que a les obres de Canelles no hi va haver morts en accidents laborals, els treballadors sempre van parlar que se’n van produir un mínim de 33 (algunes fonts eleven la xifra fins a 57).

Diferents fonts apunten a la presència a la zona, especialment en els treballs previs, de dos alemanys de la mateixa filiació política que Kau, anomenats Kraus i Schreder (cal no confondre’l amb el topògraf R. Schroeder, autor de diversos treballs a la Ribagorçana i dels sondatges previs a les obres de Canelles).

A aquests se’ls atribueixen els avisos, desatesos tant per Enher com per la seua matriu, l’INI (Institut Nacional d’Indústria), sobre la inestabilitat dels pendents on l’empresa pretenia col·locar la presa.

De fet, van recomanar ubicar-la uns 50 metres aigües avall, més propera a l’eixamplament de la vall, per evitar el risc que suposava per a la seua estabilitat la presència de coves obertes per l’evolució dels materials càrstics que abunden a la zona.

El projecte final, firmat per Eduardo Torroja Miret, avi de la cantant de Mecano (Ana Torroja) i pare del dissenyador el Canal d’Enllaç del Coll de Foix (José Antonio Torroja Cavanillas), va requerir anys després un contrafort per assegurar-lo. L’embassament, finalitzat el 1959, només s’ha omplert completament el 1995 i el 2020.