Municipis i entitats de Ponent porten al TSJC el pla de la planta de biogàs de La Sentiu

Municipis, entitats i col·lectius veïnals han presentat aquest matí dos accions judicials davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Plan Especial Urbanístico Autònom (PEUA), que autoritza la instal·lació de la planta de biogàs promoguda per Sentiu Bioenergy SL, a La Sentiu de Sió. Una va ser presentada la passada setmana i la segona, avui.

D’una banda, veïns afectats i les entitats Pobles Vius, Assemblea Pagesa, Ergell i Ipcena han formalitzat la demanda amb el suport d’una campanya de finançament col·lectiu activa en Goteo.org, que ja ha recaptat més de 21.000 euros. Per un altre, els ajuntaments de Bellcaire d’Urgell, Tornabous, Bellpuig i Les Borges Blanques s’han sumat amb el seu propi recurs contenciós administratiu.

Els demandants al·leguen incompliments urbanístics, ambientals i sanitaris, advertint que la planta “posa en risc la bioseguretat ramadera” en un context epidemiològic crític per la pesta porcina africana, la dermatosi nodular bovina i la grip aviària. Subratllen que la instal·lació —a tan sols 460 metres d’una explotació bovina i a menys de 300 metres del camí d’accés— vulnera les distàncies mínimes de seguretat i funcionarà com una indústria de tractament intensiu de residus, amb un tràfic estimat de 31.000 camions a l’any. A més, les entitats denuncien que el procés de fermentació anaeròbica no garanteix l’eliminació de patògens i que el projecte hauria eludit la classificació com a sòl industrial qualificant-se incorrectament com a “servei tècnic”. Aquesta maniobra, adverteixen, hauria evitat una modificació del POUM de La Sentiu de Sió.

L’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Jaume Montfort, va defensar que “la planta perjudica la salut i la seguretat de les persones, així com la preservació del territori, que és la nostra riquesa.” Montfort va reclamar a l’Ajuntament de La Sentiu que no atorgui la llicència d’obres i va advertir que no existeix un problema real de gestió de purins que justifiqui “un projecte d’especulació energètica”.

El recurs qüestiona també un informe presumptament irregular avalat per la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, en el que se cita una marca ramadera inexistent —la 1111AA— que suposadament aportaria el 70% dels purins a la planta. Tampoc no s’han presentat contractes o documentació que acreditin l’origen de la resta de matèries orgàniques, la qual cosa contradiu la Directiva europea de residus en matèria de proximitat. Els ajuntaments i entitats alerten d’un “efecte bombolla” en la proliferació de macrocentrals de biogàs al territori. Segons els seus càlculs, hi ha 22 projectes en tramitació a Ponent que podrien mobilitzar cinc milions de tones anuals de residus i un tràfic diari de 1.000 camions, generant “un polvorí sanitari”.

El contenciós es fonamenta en la defensa dels principis de planificació territorial, proximitat energètica, transparència i bon govern, i inclou al·legacions per la falta d’anàlisi d’alternatives d’ubicació, la vulneració de la Llei d’Espais Agraris, i l’afecció ambiental a zones protegides que allotgen espècies en perill d’extinció com el sisó.

Finalment, les parts demandants no descarten obrir també la via penal si s’acrediten irregularitats administratives greus o negligència en la tramitació. Gerard Batalla, portaveu de Pobles Vius, va lamentar la falta d’accés a la documentació del projecte i confia que aquest cas “serveixi de precedent” per frenar el model de macroplantes a la plana de Lleida.