L’excés de nitrogen deteriora les aigües de tres afluents del Segre i dos de la Pallaresa

Lleida concentra cinc dels deu aqüífers de la conca de l’Ebre, d’un total de 111, en els quals se superen els cent quilos de nitrogen per hectàrea. Aquests resultats, inclosos en l’actualització dels documents inicials del quart PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre), suposen que cinc de les dotze grans masses d’aigua subterrània de Lleida superen aquesta càrrega, en aquest cas amb registres entre tres i sis vegades superiors a la mitjana de la demarcació hidrogràfica, que és de 34 quilos. 

L’excés de nitrogen ja causa impactes negatius a cinc rius de Lleida: tres afluents del Segre com el Sió, el Corb i l’Ondara i dos de la Pallaresa com el Conques i l’Abella.

Els 170 quilos anuals de nitrogen per hectàrea en els quals la Generalitat situa la dosi admissible pels cultius de regadiu (125 en pastures) se superen ja d’entrada a l’aqüífer Planes de Raimat-Monreal, conegut com el mar subterrani del Segrià, l’existència del qual es va conèixer fa uns mesos. Els 186 quilos d’aquesta massa d’aigua només es veuen superats pels 201 de Fontibre, en una àrea càntabra d’intensa activitat de la ramaderia bovina, i pels 227 de Belchite, una àrea amb més de 45 milions de places d’aus a l’estepa saragossana.

Tampoc camina lluny d’aquest límit l’al·luvial d’Urgell, sobre el qual discorren els rius Corb, Sió i Ondara i que assoleix els 154. Els documents de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) qualifiquen d’“impacte comprovat” la influència d’aquests rius, que actuen com a col·lectors dels regs del marge esquerre del Segre, en l’estat d’aquest aqüífer i en el de Calcàries de Tàrrega, que registra una pressió de 90 quilos.

Les altres masses d’aigua subterrània que superen a Lleida la pressió del centenar de quilos de nitrogen per hectàrea són els al·luvials del Mig Segre (119) i el Baix Segre (129) i el de l’Alt Urgell (121). Tant sobre el primer com sobre el tercer d’aquests últims s’assenta una cabanya ramadera limitada, amb 24.343 porcs i 5.529 vedells, respectivament, com a grups més destacats. A partir d’allà, la casuística és variada, amb nivells elevats com els 70 quilos de l’aqüífer de la Cerdanya, els cinc del Cadí-Port del Comte, els 17 de Boix-Cardó o els 29 de les Serres Marginals Catalanes. La massa d’aigua de Tremp-Isona ofereix una situació peculiar. Sobre aquesta es desenvolupa una activitat ramadera amb gairebé 170.000 porcs, prop de 10.000 vaques i vedells, 50.000 ovelles i cabres i al voltant de mig milió d’aus de granja. La seua gran extensió redueix l’impacte a 15 quilos per hectàrea. Encara que, alhora, la contaminació afecta els rius Conques i Abella.

Un aqüífer situat sota terra declarat vulnerable

La totalitat de la nova massa d’aigua subterrània Planes de Raimat-Monreal, de 81,62 km2 d’extensió i que ha començat a existir de manera oficial amb l’aprovació de la primera fase de la documentació del PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre), se situa de manera majoritària sota terres declarades vulnerables als nitrats per l’elevada presència de nitrogen. La massa, coneguda com el mar subterrani del Segrià i que no compta amb cap instal·lació per a la recàrrega artificial ni té contactes laterals amb altres aqüífers, té uns recursos disponibles de 8,8 hm3 anuals. Se situa a la conca de la Clamor Amarga, afluent del Cinca al seu tram final, i una zona amb l’explotació de 9.280 vedells i vaques, 105.423 porcs i 303.240 pollastres i gallines, una cabanya que genera 1.517 tones de nitrogen anual. A això se li suma l’activitat agrícola, que afecta més del 80% de la superfície (68,23 km2), en la major part (62,95 km2) amb cultius de regadiu.

Sobre l’aqüífer també s’assenten quatre abocadors de residus que ocupen 21 hectàrees i quatre plantes industrials. Tanquen la llista d’impactes un abocament urbà amb la càrrega de 396 habitants equivalents i explotacions mineres que sumen 22,2 ha. La massa d’aigua subterrània, la major part de l’extensió de la qual es reparteixen Gimenells i el Pla de la Font (38,4%), Almacelles (35,8%), Alfarràs (16,9%) i Almenar (13,5%), es recarrega amb filtracions de pluja i retorns del reg i aboca a la Clamor Amarga. A més, també afecta Lleida, Alguaire, Alcarràs, Saidí i Albelda.

Tres canals de Lleida, obligats a vigilar el retorn dels regs

Tres sistemes de regadiu de Lleida hauran d’elaborar plans per vigilar l’impacte de la càrrega contaminant dels retorns (el vessament de l’aigua de reg) als rius i als aqüífers, segons recull l’ETI (Esquema de Temes Importants) del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre), que la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) va treure a consulta pública el 28 de novembre.

Es tracta de l’Algerri-Balaguer, l’Aragó i Catalunya i l’Urgell. Aquest mateix document inclou una llista de punts negres fluvials per nitrats: el Segre a Balaguer i Lleida, l’Ondara abans de Cervera, el Llobregós a Ponts i Mas de Culneral, el Sió a Balaguerb i el Conques a Gavet.