Les energètiques pagaran per creuar Pinyana
La MAT d’Alcarràs que travessa l’Horta n’és una. Suspenen ampliar el regadiu
Revestiment i lluita contra espècies invasores. La direcció va informar de les obres de revestiment que es fan a les conduccions, a la foto, al canal principal. S’han pres mesures per reduir els efectes de mol·luscos invasors, ja que afecten fins i tot les noves canonades de l’Horta de Pinyana construïdes fa pocs anys. S’està abocant clor en baixes dosis sense afectació al consum. - C.P.
L’assemblea de Pinyana va aprovar en la seua última sessió cobrar a les empreses d’energia fotovoltaica que creuen el canal i les seues séquies. La tarifa estipulada és de 6.000 euros a l’any. Una d’aquestes és Rascon Solar, que executa la MAT des de les plantes d’Alcarràs a Albatàrrec travessant l’Horta de Lleida, però no descarten aplicar-la a altres firmes que tenen línies aèries i soterrades aprofitant les infraestructures del reg, segons el vicepresident de la comunitat, Andreu Melé. “No paguen res i estem a càrrec de la bona voluntat que aportin alguna cosa per travessar els nostres camins de servei. Sembla que hi ha bona disposició a pagar. Prèviament, es farà una revisió de tots els encreuaments i afectacions per després modificar les ordenances, que és un tràmit necessari per aplicar la mesura.”
Va quedar en suspens l’ampliació de la zona regable de Pinyana amb 250 hectàrees més de la plana de Sant Ruf o la plana del Bisbe. Els regants demanen l’adhesió al sector 4, que preveu portar l’aigua per gravetat a 1.600 hectàrees de Lleida, majoritàriament, però també de Torrefarrera i de Torre-serona. Afecta un centenar de pagesos de la zona de la partida de Llívia, a Lleida. Pinyana els reclama el pagament de 650 euros per hectàrea, a més de la contribució en les despeses de modernització i funcionament de la comunitat. Els peticionaris estan analitzant les contrapartides. La plana de Sant Ruf es proveeix d’aigües perdudes que, una vegada modernitzat aquest sector, passaran a ser terres de secà. També es va debatre la proposta de revisió de les derrames als titulars de salts d’aigua per a la producció d’electricitat, ja que la modernització també afectarà el seu funcionament i el futur de la seua activitat a la baixa. S’analitzaran possibles solucions a la retallada a la producció d’energia i es farà un estudi previ, va explicar Melé. Un altre dels punts que es va presentar va ser l’obligatorietat que els embassaments de reg tinguin plans d’emergència ja que, segons Melé, és necessari si té un talús de 5 o més metres d’alt i una capacitat de 5.000 metres cúbics. Els dos embassaments construïts a Pinyana en els últims anys, Vallcalent i Marimunt, necessiten aquests plans, igual que el futur embassament de Canet per regar per gravetat Alcarràs i Lleida. Actualment, el pantà de Vallcalent és de la Generalitat i el de Marimunt és de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) malgrat que Pinyana en gestiona l’ús i en un futur seran de la comunitat.
