Sis organitzacions agràries demanen audiència a la UE per desbloquejar el reg de les zepes

“Demanem hora en termini a la UE per debatre que es pugui regar a les zepes, a les zones de protecció d’aus de Lleida. Cap Govern d’Espanya ni de Catalunya, d’esquerres o de dretes, ha plantejat en vint anys una regulació”, afirma Pere Roqué, d’Asaja Lleida, una de les organitzacions agràries que, amb UP (Unió de Pagesos), el Gremi de la Pagesia, Pagesos o Conills, la Cooperativa del Camp d’Aspa i el Canal Segarra-Garrigues, integren la Comissió de les Zepes, impulsora de la iniciativa.

Treballen a contrarellotge, ja que la Comissió Europea, que ha admès per primera vegada la compatibilitat del regadiu amb la conservació de les aus, tanca “a finals de gener del 2026” el termini de propostes per “als ajustaments o la retirada” de zepes. Des de fa 23 anys, si es pren com a referència el primer disseny de la zona regable del Canal Segarra-Garrigues el 2003, o 16 per l’aprovació el 2010 de la seua DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) definitiva, 54.000 hectàrees del sud-est de Lleida tenen restringit el reg, de manera total en 16.000 d’aquestes, després de ser declarades zepes de les aus estepàries.

Aquest període coincideix amb un declivi demogràfic i econòmic de l’àrea afectada. “La gestió ha estat no fer res. Han utilitzat les zepes com a excusa per parar qualsevol evolució”, anota Rafel Piqué, del Segarra-Garrigues, que advoca per “un reg compatible amb les mesures de la UE”. “No és només l’agricultura, s’han posat moltes limitacions a les granges i s’han perdut moltes activitats econòmiques”, indica Josep Maria Pijuan, d’UP.

La seua proposta divergeix dels plantejaments de l’agroindústria i el gran regadiu i sintonitza amb la conservació del medi: un reg a la demanda per als veïns de la zona que vulguin seguir allà, amb un 70% de l’explotació per a l’agricultura i un 30% sense transformar. “Els condicionants de la zepa no permeten una agricultura rendible”, assenyala Carol Aixut, d’UP. “Han d’entendre que no es vol regar tot, però cal deixar regar a l’agricultor que es vulgui quedar”, anota Joan Piera, de Pagesos o Conills.

El plantejament ja el coneix la Generalitat. “En les reunions ens diuen que els sembla bé, però no envien la informació enlloc”, indica Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia. “La raó sempre ens la donen, però el que necessitem són solucions”, afegeix Josep Ramon Iglesias, d’Aspa.

JARC, que ha sortit de la comissió, va demanar ahir “mesures per millorar la competitivitat” a totes les zepes catalanes.