Santuari de vida salvatge: el Centre de Fauna del Pont de Suert celebra 30 anys
De la llúdria al tritó del Montseny, l'espai manté el compromís amb la conservació d’espècies aquàtiques i semiaquàtiques. Combina aquesta activitat amb investigació i educació ambiental en una antiga piscifactoria cedida per Endesa
Un cuidador del centre, netejant l’hàbitat del tritó del Montseny. - M. CODINAS
El Centre de Fauna del Pont de Suert compleix tres dècades dedicades a la conservació de la fauna aquàtica i semiaquàtica de Catalunya. Inaugurat el 1995, va nàixer com un projecte pioner per recuperar la llúdria europea, una espècie llavors desapareguda de bona part dels rius catalans. Des d’aleshores, aquest espai gestionat pel departament d’Agricultura en instal·lacions d’Endesa s’ha consolidat com a referent en conservació, educació ambiental i ciència aplicada.
Ocupa part de les antigues instal·lacions de la piscifactoria del Pont de Suert i combina la cria de truita comuna amb la investigació i recuperació d’espècies en perill. Un equip de deu persones treballa cada dia per mantenir viva la seua missió.
La primera gran fita va ser el projecte de recuperació de la llúdria, iniciat el 1996, quan amb prou feines sobrevivia en alguns trams de l’Ebre i del Ter. “La llúdria era un símbol dels rius nets, i la seua tornada va ser possible gràcies a anys de treball i millora d’hàbitats”, explica Rosa Marsol, directora del centre.
Poblacions estabilitzades
Avui les poblacions catalanes s’han estabilitzat, encara que els exemplars del centre no poden alliberar-se, ja que estan habituats a la presència humana i compleixen una funció genètica i educativa.
Amb el temps, la tasca del centre s’ha ampliat a altres espècies de mamífers –com el visó europeu– i a projectes singulars com el del tritó del Montseny, un amfibi endèmic i críticament amenaçat. Actualment es mantenen en captivitat fins a 280 exemplars, arribant en alguns anys a superar el miler. Cada primavera, un centenar torna al medi natural al Montseny, en col·laboració amb altres centres de fauna.
Quant al programa de recuperació de truita, la piscifactoria produeix entre un i un milió i mig d’ous de truita mediterrània, una línia genètica autòctona que substitueix l’antiga truita atlàntica utilitzada durant dècades per repoblar els rius. La taxa de supervivència dels alevins és propera al 30%, considerada molt positiva en condicions naturals.
Vessant educatiu
Quant al vessant educatiu, el centre rep uns 2.500 visitants, entre escolars i famílies, en visites guiades gratuïtes. “Volem que la gent entengui el valor ecològic dels animals que viuen als nostres rius i zones humides”, assenyala Marsol. Els educadors destaquen que les visites són essencials per despertar empatia ambiental entre els més joves, que poden observar de prop les truites, conèixer la història de les llúdries o entendre el paper dels amfibis en els ecosistemes de muntanya.
Els últims anys, l’equip ha incorporat projectes de reintroducció d’espècies desaparegudes, com la fura europea, amb alliberaments en zones de l’Empordà i Raimat.
