Com estan de reserves d’aigua els pantans de Lleida?
Després d’un estiu de 2025 on les conques lleidatanes van fregar el ple absolut, la situació a l’inici de 2026 mostra un descens moderat però manté nivells de seguretat en la majoria de sistemes, amb una mitjana general del 59,42%.
Imatge d'arxiu de Mont-rebei, quan va recuperar el seu esplendor amb el pantà de Canelles al 85% de capacitat
El passat 10 de juliol de 2025, Lleida iniciava l’estiu amb una imatge poc habitual en els últims anys de sequera: els pantans estaven a prop del seu límit de capacitat total. Aquella reserva estratègica ha permès afrontar el segon semestre de l'any amb garanties, tot i que les xifres actuals a data de 8 de gener de 2026 reflecteixen una realitat dispar segons la conca hidrogràfica.
El Segre i la Ribagorçana, en bona forma
El sistema del Segre presenta actualment un estat molt saludable. Amb Rialb al 80,65% (325 hm³) i Oliana al 71,43% (60 hm³), la conca suma un total de 385 hm³ emmagatzemats, un 79,06% de la seva capacitat. Aquestes dades contrasten amb les crisis d'anys anteriors i asseguren el subministrament per a la propera campanya de reg i consum humà.
Per la seva banda, la Noguera Ribagorçana manté una mitjana del 69,82%. Destaquen els nivells de Santa Anna (83,05%) i Canelles, que amb 456 hm³ es troba al 67,16%, una xifra clau donada la gran capacitat d'aquest darrer embassament. Canelles, amb l'emblemàtic i turístic Mont-rebei, va arribar a estar per sota del 15%.
Contrastos a la Pallaresa i l'Ebre
La situació a la Noguera Pallaresa és més desigual. Mentre que Terradets (96,97%) i Camarasa (92,02%) estan pràcticament plens, el pantà de Talarn es troba a menys de la meitat de la seva capacitat (43,17%). En conjunt, la conca suma un 66,19% de reserves.
El punt més baix de l’informe d’avui el trobem a Mequinensa, a la conca de l’Ebre, que amb 580 hm³ se situa al 42,27% de la seva capacitat total.
En total, els embassaments de la demarcació acumulen 1.990 hm³ d’un total de 3.349 hm³ possibles. Aquest 59,42% global suposa una base sòlida per a l'hivern, lluny de les alertes vermelles, però amb la mirada posada en les nevades del Pirineu durant les pròximes setmanes, que hauran de garantir el desglaç i la recàrrega final de cara a la primavera de 2026.
La calor intensa registrada l'estiu passat, que va començar amb els pantans plens a vessar, va posar a prova el sistema, i la gestió de l'aigua sembla haver mantingut les reserves en nivells gestionables per començar l'any amb optimisme moderat.
