El castell d'un poble de Lleida que deixa de ser una ruïna: tercera fase de rehabilitació de l’antiga fortalesa musulmana

“La idea és que torni a ser un castell. No en quedava gairebé res i ara ja és un mirador”, explica Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, sobre el procés de rehabilitació de l’antiga fortalesa musulmana que domina el poble, la tercera fase del qual l’ajuntament acaba de licitar per un preu de sortida de 205.712 euros. “Entrem a la fase més important, que és la de consolidació per garantir la seguretat de les cases que es troben a sota”, anota.

A les fases anteriors, el Castell del Moro, la primera cita documental del qual es remunta a l’any 1120, quan Ramon Berenguer III de Barcelona el cedeix al governador de Lleida Avifel dins d’un pacte per aliar-se contra la taifa de Tortosa, va passar a disposar d’una rampa d’accés per als vianants que segueix el traçat original de l’edifici i també va començar a comptar amb un mirador que, per l’altura, és un dels principals atractius d’aquesta localitat del Baix Segre durant l’època de la floració.

Ara ja són visitables les restes arqueològiques de la plataforma superior del castell, del qual es conserven dos torres i part de la muralla. “Amb aquesta fase tancarem una part clau de la recuperació”, anota Pujol, que destaca la col·locació d’una malla metàl·lica de triple torsió d’acer, ancorada amb perns i cable de 8 mm, per consolidar el terreny sobre el qual s’assenta la fortalesa.

“És important garantir la seguretat de les persones i la dels immobles situats als voltants de les façanes est i sud-oest del castell, així com en l’àmbit de la torre sud, ja que hi podria haver risc de despreniments en alguns d’aquests punts”, explica l’alcaldessa. “L’actuació ha de garantir la preservació dels elements històrics de la plataforma superior i dels murs de la muralla”, afegeix.

El projecte inclou el sanejament i reforç d’alguns talussos, la reconstrucció de blocs malmesos de la muralla i algunes actuacions de seguretat com l’obertura de drenatges. També contempla desmuntar el niu de cigonyes que hi ha al recinte i la construcció d’un d’alternatiu perquè s’hi puguin traslladar els ocells.

El gruix de l’actuació, més del 90%, el financen la conselleria de Cultura (158.000 euros) i l’IEI (32.000). “Estem intentant finançar-lo amb ajuts. Tota la recuperació pot anar-se’n a dos milions d’euros, i una intervenció d’aquesta envergadura no pot assumir-la un ajuntament com el d’Aitona amb fons propis”, indica Pujol, per a qui “la conservació del castell no és només una actuació patrimonial. És una aposta pel futur del municipi, on patrimoni i paisatge van junts”.