TERRITORI
La llei d’alta muntanya assegurarà fons a projectes per a l’impuls econòmic del Pirineu
Una nova oficina tècnica els proposarà per desenvolupar-los durant períodes de sis anys. Se sotmetran a l’aprovació d’un òrgan participat pel territori, si bé l’Executiu hi tindrà l’última paraula
Aran serà un dels territoris beneficiaris de la llei d’alta muntanya. A la imatge, Vielha.
La futura llei d’alta muntanya catalana assegurarà finançament a projectes per al desenvolupament econòmic del Pirineu. Els proposarà una nova oficina tècnica, en el marc de programes de sis anys de durada, i se sotmetran a l’aprovació del Consell General de l’Alta Muntanya. Aquest organisme, participat per la Generalitat i representants del territori, i fins ara de caràcter consultiu, es reformularà per donar-li un paper de participació i decisió: li correspondrà donar l’aprovació provisional als plans de desenvolupament econòmic, mentre que la definitiva estarà en mans del Consell Executiu. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, detallarà avui a la Val d’Aran l’avantprojecte d’aquesta llei, que iniciarà ben aviat el període d’exposició pública.
L’àmbit d’aplicació de la nova llei serà Aran i les comarques de la Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà i Ripollès. Els plans d’actuacions per a cada sexenni tindran una secció específica d’intervencions als municipis del Pirineu lleidatà i de la Cerdanya, compresa entre Lleida i Girona.
Fonts del departament de Territori van explicar que això es deu al fet que “necessiten una atenció especial a causa de la llunyania respecte als centres econòmics i de serveis i les seues característiques socioeconòmiques”.
Els projectes de desenvolupament s’emmarcaran en els anomenats plans d’actuacions estratègiques, i podran ser iniciatives públiques, privades o mixtes. Entrar en la planificació comportarà que la Generalitat ho considerarà prioritari i haurà de dotar-ho de finançament públic pluriennal, segons fonts de Territori. Per optar a ser seleccionats, els projectes hauran de complir requisits com ser innovadors, promoure la transformació econòmica dels municipis de muntanya o requerir la participació de múltiples actors, entre d’altres.
La futura normativa exclou els municipis de les comarques del pla de Lleida catalogats com a zones de muntanya. Des del departament de Territori, van argumentar que aquests “no comparteixen la vulnerabilitat de l’alta muntanya” i “queden emparats per la nova legislació per a municipis rurals”. Malgrat això, la conselleria va apuntar que “mantindran una consideració preferent” en subvencions de la Generalitat. La possibilitat de quedar al marge de la nova llei va provocar mesos enrere queixes en municipis de la Segarra.
Les claus
Municipis beneficiaris. La futura legislació beneficiarà 144 municipis que sumen el 28,3% de la superfície de Catalunya però sols un 2% de la població catalana. Rebran una atenció especial els lleidatans d’Aran, l’Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, així com els de la Cerdanya, entre Lleida i Girona.
Els projectes. Podran ser iniciatives públiques, privades o mixtes. Per ser elegibles hauran de complir requisits com ser innovadors, contribuir a la transformació econòmica del territori i implicar múltiples actors, entre d’altres. Una vegada inclosos en els plans, la Generalitat els haurà d’atorgar finançament públic.
