SEGRE

MUNICIPIS

Veten construir cases en una part del poble d’Abella de la Conca davant del perill d’allaus

L’ajuntament redueix les previsions per edificar nous habitatges en la seua planificació urbanística. Arran d’un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic que assenyala les àrees de més risc

Imatge d’arxiu d’Abella de la Conca, al peu d’un pendent que registra despreniments ocasionals. - JORDI GUARDIOLA

Imatge d’arxiu d’Abella de la Conca, al peu d’un pendent que registra despreniments ocasionals. - JORDI GUARDIOLA

Raúl Ramírez

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’ajuntament d’Abella de la Conca veta la construcció de cases en part del poble que dona nom al municipi per perill d’allaus. Aquesta prohibició afecta les àrees de més risc, d’acord amb un estudi elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El consistori l’ha pres com a referència per eliminar de la seua planificació urbanística les previsions de nous habitatges a les àrees més exposades a despreniments de roques. Aquest canvi està actualment en tramitació i, a l’espera d’aprovar-ho de forma definitiva, l’ajuntament ha suspès de forma temporal la concessió de llicències d’obres dins del nucli urbà.

Canvi en la normativa

El poble té set cases habitades tot l’any, mentre que nou es fan servir com a segones residències. El canvi en la normativa urbanística que prepara l’ajuntament pretén evitar la presència freqüent de persones en zones on el perill d’allaus es considera alt o moderat. Veta edificar cases en terrenys on fins ara es permetien una desena de nous habitatges i suprimeix una àrea d’aparcament prevista a l’entrada del poble.

També revoca la possibilitat d’augmentar la mida de cases ja existents exposades a despreniments. El document en informació pública planteja evitar en aquestes zones la reconstrucció de cases en ruïnes i donar a aquest sòl usos com “horts, jardins o patis”.

L’estudi de l’ICGC, elaborat el 2022, recull almenys nou episodis de caiguda de roques sobre el poble o la seua carretera des del 1971. L’ajuntament ho va encarregar a petició dels veïns, segons va explicar l’alcaldessa, Montserrat Gimó. Va destacar que, una vegada el consistori va conèixer les conclusions de l’informe, es va veure obligat a intervenir per garantir la seguretat de les persones. Les mesures que planteja inclouen també barreres antiallaus (vegeu el desglossament).

P

A banda de limitar la construcció a les zones de més risc de caiguda de roques, el canvi en la planificació urbanística que prepara l’ajuntament inclou també el desplegament d’extenses barreres per contenir futurs despreniments sobre el poble i la seua carretera. El document en informació pública estima el cost en uns 800.000 euros i l’alcaldessa va explicar que el departament de Territori ha assumit la redacció del projecte.

Els despreniments al Pirineu i Prepirineu lleidatà han estat freqüents durant els últims anys. L’alternança entre llargs períodes de sequera i episodis de tempestes contribueix a la inestabilitat geològica. La Generalitat ha tret a concurs actuacions per valor de més de 7 milions per evitar la caiguda sobre les seues carreteres a Lleida.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking