El canal recupera les velles ‘casilles’
La CHE comença la restauració de la número 8 al Palau. Va arribar a tenir més de setanta habitatges per a centenars de guardians de l’aigua entre mitjans del segle XIX i finals del XX

Els treballs de restauració de l’habitatge, de 80 metres, han començat per la teulada. - JOAN GÓMEZ
Fins a setanta-quatre casilles al costat del canal d’Urgell i desenes de famílies de diverses generacions que hi van viure durant un segle conformen la part més humana de la infraestructura hidràulica més gran de Catalunya, pionera a l’Europa de mitjans del XIX. Dos d’aquestes famílies, encapçalades pels germans Andreu i Enric Teixidó, van habitar un d’aquests habitatges al Palau de forma successiva entre els anys 30 del segle passat i al voltant del 1968, segons recull una investigació de Santi Campo, de la plataforma Canal Viu, en un llibre que ultima amb la previsió de publicar-lo enguany. Sis dècades després, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a iniciativa del Canal d’Urgell i la seua fundació, rehabilita la casilla del Palau, situada a l’encreuament de canals entre l’auxiliar (conegut com subcanal) i la tercera séquia principal, que va de Vilanova de la Barca a Vilanova de Bellpuig passant per Mollerussa.
Les obres de restauració van començar ahir i duraran uns quatre mesos. Compten amb un pressupost de més de 200.000 euros i formen part d’un projecte més gran, dotat amb tres milions, que inclou la recuperació d’almenys quatre casilles més. La pròxima, segons va confirmar el president dels regants, Amadeu Ros, serà la d’Agramunt. La casilla del Palau és peculiar. Va ser de les últimes a construir-se, té una teulada de quatre vessants i està elevada sobre el nivell de canal per evitar les humitats, explica Maribel Pedrol, directora de la fundació Canals d’Urgell. La vida dels casillers, que es van comptar per centenars, no va ser sempre fàcil, relata Campo. Eren guardians de l’aigua i quan no abundava havien d’enfrontar-se a la ira d’alguns agricultors que veien perillar la collita. A més, les casilles no tenien aigua potable (l’agafaven del canal) ni llum. Quan el conjunt de la infraestructura va passar a mans del país regant, el 1964, les casilles van deixar d’habitar-se, malgrat que alguna ho va estar fins a l’any 2000. La casilla número 8 se cedirà a l’ajuntament del Palau i a Canal Viu, que hi ubicarà la seua seu una vegada que s’hagi firmat un conveni amb la Casa Canal.