Les pluges saturen el sòl agrari i aturen treballs del camp i construcció

La pluja acumulada en el que va d’hivern, especialment el mes de gener, ha saturat el sòl rústic de Lleida i està complicant molt les tasques agrícoles d’aquesta època de l’any i els treballs de construcció que es fan a l’aire lliure, per exemple els de manteniment, construcció o modernització dels canals de reg.

Més enllà del col·lapse de carreteres, immobles i línies de tren, les copioses pluges del mes passat (el segon gener més humit des del 1913) estan portant a l’extrem la capacitat dels terrenys agraris per rebre i drenar més aigua. Els mapes amb què treballa l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) situen el nivell de saturació del sòl a la pràctica totalitat de les comarques de Lleida en poc més del 95%. La terra no absorbeix més aigua i s’entolla. Aquesta situació està impedint bona part del treball al camp, sembres, podes o segues, però també l’entrada de màquines per portar a terme obres de la magnitud del Segarra-Garrigues. Fonts properes al projecte van assenyalar ahir que durant el mes de gener ha estat gairebé impossible treballar, malgrat que preveuen recuperar els dies perduts. També s’han complicat les obres de modernització del canal de Pinyana, al Segrià o de manteniment de l’Urgell. “Quan para de ploure, perds l’endemà arreglant els camins”, assenyalen professionals de l’obra hidràulica. La demanda d’aigua per al cereal d’hivern ha estat nul·la, encara que l’excés d’aigua tampoc no afavoreix el sector.

Rosa Poch, edafòloga i catedràtica de la UdL, assenyala que als problemes d’operativitat en el camp, principal dificultat després de les abundants pluges, es poden afegir “manca d’oxigen i asfíxia radicular” en les plantes que es desenvolupen en sòls saturats d’aigua i, si fes més calor, emissions de nitrogen” perquè la humitat excessiva impedeix la nitrificació, entre altres efectes.

Al Canal d’Urgell ja disposen de quatre hidros o torns de reg complets gràcies a les reserves d’Oliana i Rialb i van cap al cinquè. “El problema serà gestionar el desglaç” que arribarà previsiblement passat el mes de febrer, assenyalen fonts dels regants, perquè les capçaleres dels rius marquen també rècords de neu. En paral·lel, Diputació i Generalitat extremen la vigilància de punts crítics com barrancs o carreteres de muntanya i, tot i així, alguns trams continuen col·lapsant. Ahir va ser la carretera de Mur que uneix la C-1411 amb l’LV-9124 a Castell de Mur. La de Gerb encara està tancada.

Les reserves de neu estan marcant els màxims nivells des que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va començar els mesuraments, el 2002. L’acumulada a la capçalera del Segre arriba als 274,4 hectòmetres cúbics i ja superen el màxim de la sèrie. La CHE preveu, a més, 10 hectòmetres més en una setmana. A la Pallaresa s’acumulen 347,3 hectòmetres i a la Ribagorçana, 119,9. Ambdós desemboquen al Segre.

En aquest punt, el pantà de Rialb alliberava ahir 55 metres cúbics per segon (4,75 hectòmetres un dia) per turbines i, aigües avall, les comportes de Sant Llorenç (que opera Endesa) desembassava al matí 34 metres cúbics per segon i les de la Mitjana, a Lleida, 84. El cabal del Segre va entollar la canalització. A Seròs es van superar els 120.