Rosa Boix, xef: «Cuinar el Ranxo és pura tradició familiar»

Quant temps fa que es troba al capdavant de l’elaboració del Ranxo?

Fa vint anys que participo en l’elaboració del Ranxo, i 18 que soc la cap del grup de voluntaris i cuiners que fan possible aquest àpat. Abans vaig estar dos anys com a ajudant de la meua mare, Adoración García. D’ella vaig aprendre tot el que ara intento transmetre a la resta de companys voluntaris.

Va arribar per liderar l’equip per tradició familiar?

Vaig agafar el relleu de ma mare i ja em vaig quedar. Sempre deia que a tot estirar estaria cinc anys, però ja veus, segueixo aquí després de dos dècades. El Ranxo té una cosa que enganxa. Li va passar a la meua mare i també em passa a mi. No sé explicar-ho.

Fins quan pensa continuar?

Uf, ja no puc més. Tinc 66 anys, i el cos no aguanta igual que quan en tenia 45. Malgrat que no ho sembli, estar aquí cada any amb aquest ritme i en tan poc temps requereix molta força física i resistència. No obstant, ho faig per voluntat i per un amor incondicional al poble de Ponts. Si no fos per això, ja hauria dit prou fa anys.

Hi haurà relleu quan decideixi deixar-ho?

Sí, de moment tinc la meua neboda. M’ha dit que seguirà, i espero que continuï amb aquesta tradició “familiar”. La veig involucrada i el més important és que li agradi gaudir de tot el procés, de l’olor i les vivències que et queden gravades durant la jornada, perquè si no t’agrada, no funcionarà.

Què significa per a vostè el Ranxo?

El Ranxo és la festa del poble. Una celebració que estimem amb tota la nostra força. Hi ha moltíssima feina i faig un gran esforç, però és molt agraït i bonic rebre la resposta de la gent. Mira: tots estan contents, tots s’ho passen d’allò més bé. Això ho compensa tot.

Quin és el secret del sabor tan especial d’aquest plat?

Els ingredients són importants. Pollastre, gallina, ossos, patata, fideus, botifarra... Però el secret està en la cocció en foc de llenya i en les calderes de coure. Ah, i el fum, clar. Es nota en el sabor, i enguany es notarà segur.

S’ha posat data per deixar-ho?

Cinc anys. Bé, no ho sé. No penso quan ho he de deixar. Vull gaudir cada any d’aquests moments únics que em dona elaborar el Ranxo.