Assaig per sanejar rius de muntanya
ACA i CEAB testen a Boí un sistema d’aiguamolls artificials per tractar aigües residuals. La Generalitat preveu instal·lar aquest model en nuclis aïllats, refugis i masies del Pirineu
Els mòduls simulen aiguamolls amb i sense vegetació per eliminar nitrats i fosfats de l’aigua.
L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) assajarà a Boí, en col·laboració amb el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes), el seu model de depuració d’aigües residuals per a zones aïllades de muntanya.
La planta pilot, que iniciarà al maig un període d’investigació de tres anys, combinarà l’ús de sediments i de plantes autòctones com filtres per tractar l’aigua residual. “No hi ha res químic, tot és biològic. Utilitzem la naturalesa de l’alta muntanya per crear una depuradora natural”, explica Stephanie Merbt, limnòloga del CEAB i coordinadora del projecte.
Estarà ubicada a la depuradora de Boí, gestionada per l’ACA i equipada d’origen amb un sistema biològic de fangs que absorbeix nutrients com el fòsfor i el nitrogen de les aigües residuals dels nuclis d’Erill la Vall, Taüll i Boí i del complex hoteler del Pla de l’Ermita. Té capacitat per processar un cabal de 1.310 m3 diaris, que es correspon amb la càrrega contaminant de 5.240 habitants equivalents.
El sistema pilot contempla habilitar diversos mòduls de sediments, uns amb vegetació i altres sense, per simular sistemes artificials d’aiguamolls per retirar de l’aigua el nitrogen i els fosfats, principalment procedents de les aigües fecals i les activitats de la llar.
Es tracta d’observar l’eficàcia de cada mòdul, tant en general com segons les variacions estacionals de població i de condicions climàtiques, per aplicar-lo en zones d’alta muntanya, on construir depuradores estàndard requereix altes inversions econòmiques. Això ha portat l’ACA a plantejar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que l’autoritzi a instal·lar sistemes de tractament vegetals en 400 nuclis de Lleida.
El model de Boí serà un assaig d’aquest tipus de sistemes per a nuclis urbans i per a estructures de menor càrrega contaminant com refugis de muntanya i cases aïllades.
“El gran problema per als ecosistemes fluvials de muntanya són els nuclis no connectats a xarxes de depuració”, anota Merdt.
“Es tracta d’utilitzar metodologies ja existents i d’adaptar-les a l’alta muntanya, on els sistemes fluvials són molt vulnerables i sovint oligotròfics”, és a dir, amb baixa càrrega de matèria orgànica i escassetat de fitoplàncton. A aquesta particularitat se n’hi uneix una altra com els “grans pics de càrrega contaminant” en les èpoques de gran afluència de visitants.
“Investiguem per utilitzar el riu com a sistema de depuració”
“El projecte de Boí és el germà petit del River Lab del Vallès, on estem desenvolupant investigacions per utilitzar el riu com un sistema de depuració”, explica Stephanie Merbt, coordinadora del projecte de l’Alta Ribagorça i experta en limnologia (branca de l’ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals) del CEAB.
