Mor a Gessa un aranès enrolat a la Legió Internacional d’Ucraïna

Joan Estévez, un veí de Vilac de 41 anys que va participar en diverses campanyes dels legionaris internacionals a Ucraïna després de la invasió de l’exèrcit rus, va morir divendres passat 13 de febrer a Gessa, on residien la seua mare i la seua actual parella. Els últims quatre anys va compaginar el lloc de franctirador amb el de soldat d’infanteria.

“No hi ha pel·lícula que ho descrigui, això. Les pel·lícules queden curtes”, explicava Joan Estévez, àlies Espinosa, a Mercenario, el documental de Movistar que narrava la peripècia del soldat aranès a les Legions Internacionals per a la Defensa d’Ucraïna, una espècie de Brigades Internacionals en les quals van confluir idealistes, aventurers i feristeles humanes després de la invasió russa. Joan va morir per causes naturals el passat dia 13 a la casa de la seua mare a Gessa, un nucli de Naut Aran, segons va avançar el diari digital El Español en una crònica firmada per Rafa Martí i Ferran Barber. Al soldat, que havia tornat de la seua última campanya feia unes setmanes, el cor li va fallar a casa.

“Quan vaig arribar a Ucraïna vaig veure que tenia un do per fer aquest treball”, explicava Joan Estévez al documental. Aquest treball consistia, bàsicament, a combatre els invasors russos a l’est d’Ucraïna, sovint al Donbàs; en ocasions, a començaments del 2023, com a franctirador, i amb freqüència com a soldat d’infanteria, a camp obert o des de posicions de trinxera.

“El pots anomenar mercenari o soldat. Va començar a Ucraïna i després va anar a l’Àfrica. Anava i venia”, explica Iván Flitz, del bar Caña al Mono de Vielha, un dels que freqüentava Joan en les seues estades araneses. “Va estar aquí la nit abans de morir, prenent una cervesa amb la seua parella. L’endemà va morir mentre dinava”, anota. Joan havia estat pompier (bomber) d’Aran. Va intentar entrar a la Policia però no va superar les proves. Després va optar per fer-se militar, amb un pas per la Guaiana amb la Legió Francesa i entrenaments amb altres cossos militars abans de partir cap a Ucraïna. Allà van caure quatre dels sis soldats que formaven la seua primera unitat.

De fet, trobar les restes d’un d’ells, Miguel Ortiz El abuelo, va ser per a ell una cosa semblant a una obsessió. Ortiz va morir a finals del 2023 en la cruenta batalla d’Avdíivka, al Donbàs, on russos i ucraïnesos van combatre gairebé dos anys amb el suport de brigadistes locals, els prorussos, i internacionals, els proucraïnesos. Estévez, divorciat i amb un fill, va morir amb 41 anys. Va nàixer a Vilac, on les seues restes descansen en una tomba sepultada per flors i objectes de record, i s’havia criat a la vall, de la qual va sortir per estudiar. Diversos anys després va muntar el bar Eth Nord, en un local d’un familiar al passeig dera Libertat, que ara gestiona un dels seus millors amics, amb qui van arribar a compartir sostre.

“El seu fort no era matar gent, era ajudar la gent. Si va decidir anar a aquesta guerra va ser per ajudar la gent d’Ucraïna quan van ser envaïts”, assegura Flitz. “Va tenir la sort de sobreviure a la guerra i la desgràcia de morir tan jove”, afegeix l’hostaler.