Josep Maria Llop, arquitecte i urbanista: «Urbanísticament és una opció molt encertada»
Vista aèria de la nova estació a mitjans d’aquesta setmana. Els Docs estan al fons. - JORDI ECHEVARRIA
Excoordinador d’Urbanisme de la Paeria i referent en aquesta matèria, opina sobre la terminal que “urbanísticament és una opció molt encertada de cara a la intermodalitat, qüestió bàsica que pot ajudar a organitzar el transport públic de l’ATM i ajustar els horaris amb Rodalies a l’estar juntes les estacions. A nivell arquitectònic, diu que “la integració de l’estació en un edifici catalogat com el dels Docs és difícil”, però és caut a l’espera de veure com ha quedat per dins. Sobre la mobilitat, creu que “serà necessari reurbanitzar Príncep de Viana per permetre desencotxar al costat de la plaça de l’estació o que els busos puguin fer alguns girs”. Remarca que l’accés a les estacions intermodals “ha de ser lineal”, és a dir, per Príncep de Viana, i no frontal per Ferran. “El lineal és el model que funciona a Alemanya, i els francesos tenen una expressió molt encertada per definir el que passa amb el frontal, que és plaça ratera”, afegeix. A més, destaca que el POUM vigent ja va preveure espai per a possibles canvis.
Lluís de la Fuente, president del Col·legi d'Arquietectes: «L’ús i preservar els Docs tenen incompatibilitats»
“En les al·legacions que vam presentar ja dèiem que es perdia l’oportunitat de crear una bona connexió entre el centre i Pardinyes, que queda limitada a les escales de la passarel·la,” indica. Sobre la mobilitat, subratlla que “durant l’obra hem vist que ha anat empitjorant sense que hi hagi busos; quan n’hi hagi tres de seguits no podran ser absorbits per la regulació semafòrica”. Afirma que el millor és que les dos estacions estaran juntes, encara que la seua entitat proposava ubicar la nova als terrenys d’Adif que donen a Roger de Llúria. A nivell arquitectònic creu que “el principal problema és l’ús, que té una incompatibilitat de base amb la protecció patrimonial dels Docs”. Admet que “s’ha fet un esforç en la rehabilitació de les voltes i dels pilars, però que ha estat necessari tirar un pilar i s’ha hagut de col·locar un gran element nou sobre la coberta per substituir-lo, i per temes acústics s’ha construït un fals sostre que tapa part de les voltes”. “El que prevèiem en les al·legacions ha anat a més”, conclou.
Josep Torres, presidente Arquitectes Tècnics: «És l’obra pública recent a Lleida més complexa»
Afirma que la nova estació suposa “un canvi qualitatiu respecte a l’actual” i que és l’obra pública “més complexa” executada en els últims anys a Lleida, en la qual “l’arquitectura tècnica desenvolupa un paper estructural”. Destaca que la ubicació “té l’avantatge de la proximitat màxima amb la de trens, en- cara que no tingui connexió directa”. Opina que l’aparença és “d’un edifici completament nou”, que “no deixa veure des de l’exterior el dels Docs, relegant-lo a formar part, com si fos un element interior, d’un sector de les andanes i de la sala d’espera”. Això sí, precisa que el projecte ha permès “una rehabilitació en profunditat d’aquesta antiga construcció industrial, que estava molt degradada”, malgrat que li ha comportat “afectacions negatives” per “adaptar-la a la funcionalitat requerida”.
Conclou que “el conjunt estació-estació ha de convertir- se en el node d’intermodalitat que el transport públic requereix” i demana que els operadors adaptin els seus recorreguts perquè no es perdin parades.
Ramon Grau, president d'Enginyers Lleida: «Tenir les dos estacions en un node és el millor»
Assenyala que “en principi és positiu que s’hagi fet una rehabilitació de la nau dels Docs, que estava desnonada”, encara que precisa que per motius acústics ha calgut construir un fals sostre que “no permet veure part de les voltes”.
A nivell de mobilitat, considera que una vegada que entri en servei la terminal, caldrà anar ajustant els semàfors, en un procés que qualifica d’“una mica complex”, a causa de la intensitat del trànsit en Príncep de Viana, via que ara també haurà d’integrar el transport urbà associat a l’estació. Subratlla que “no és discutible” que s’hagi ubicat al costat de la de trens, perquè “facilitarà molt els transbords, tant amb els trens regionals com amb els de llarga distància”. “La conclusió global és que respon bastant bé als criteris actuals, és moderna, millora bastant la situació de l’anterior i integra el patrimoni d’un edifici”, assegura. Afegeix que “els reptes són ajustar la mobilitat exterior” i acaba manifestant que tenir les dos estacions “en un mateix node és el millor”.
