Aquesta és la moneda Sikarra, el testimoni més antic del topònim de la Segarra, i que s’exposarà de nou de cara al públic

El Museu Comarcal de Cervera tornarà a exposar al públic a partir d’aquest any la moneda Sikarra, considerada el testimoni més antic del topònim de la comarca. La peça és propietat de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES) i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, que la van adquirir en una subhasta a la casa barcelonina Aureo & Calicó fa quinze anys, el 17 de març del 2011, per evitar que acabés en mans privades.

L’actual directora de l’equipament, Mireia Pedro, va assegurar que “la voluntat és que estigui exposada de nou d’aquí a uns mesos en un mòdul que s’està dissenyant i que s’ubicarà a la recepció del museu”.

L’historiador i membre de l’EFES Jaume Moya va ser una de les persones que van liderar el procés d’adquisició. “Quan ens vam assabentar que sortia a subhasta, vam avisar el consell comarcal i la Paeria, encara que no s’hi van mostrar interessats i no van saber estar a l’altura”, va assenyalar. D’aquesta manera, van ser els socis d’ambdós entitats que van recaptar fons per finançar la compra, que va poder adjudicar-se per 2.950 euros, el preu de sortida.

Jordi Oliva, investigador i llavors president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, va remarcar que “el fet que el preu de sortida no pugés ens fa pensar que els col·leccionistes de numismàtica ibèrica en devien tenir un altre exemplar”. Fins ara, hi ha constància d’unes altres dos monedes idèntiques “encara que no estan en el mateix estat de conservació”, va apuntar Oliva. 

La moneda Sikarra es va fabricar entre finals del segle III aC i inicis del segle II aC. L’arqueòleg David Garcia va explicar que la seua emissió “s’emmarca en un moment de conquesta del territori per part dels romans, que explotaven a pobles indígenes com els lacetans demanant-los tribut monetari. Aquests pobles mai havien utilitzat monedes i comencen a fer-ho per pagar impostos”.

El Museu Comarcal la va exposar entre 2013 i 2021 en un espai amb lupa, ja que es tracta d’una peça de 8,5 mil·límetres de diàmetre. Es va retirar quan va començar a elaborar-se un nou pla estratègic que contemplava una sala permanent per a la col·lecció històrica. Des d’aleshores, ambdós entitats han reclamat que la moneda tornés a ser accessible al públic, ja que era una de les clàusules del conveni de cessió.