La desesperació entre els pagesos de l'Urgell: “Els conills ho devoren tot abans que la planta aixequi un pam”
En conseqüència de les pluges dels últims mesos hi ha abundància de menjar que afavoreix el creixement d'aquests animals
La densitat dels excrements delata la magnitud de la plaga. - LAIA PEDRÓS
La desesperació dels pagesos creix a l’Urgell. Reclamen indemnitzacions proporcionals a les pèrdues provocades per una plaga de conills que veuen com “la més greu dels últims anys”. “Si hem de donar menjar als conills, que ens indemnitzin”, resumeixen entre la ràbia i el cansament els que encara intenten mantenir viva l’agricultura a la zona.
“Si no canvies els protectors una vegada al mes, els conills masteguen els brots i maten els arbres.”
En municipis com Verdú, Preixana, Maldà o Sant Martí de Riucorb, els camps de cereal i els cultius llenyosos estan quedant arrasats. La combinació de zones de bosc, terrenys erms i zepes (zones de protecció d’aus) ha convertit àmplies superfícies agrícoles en reservoris de fauna descontrolada.
“Aquest és el pitjor any que recordem. Hi ha finques senceres que no val la pena sembrar, perquè no colliràs. Els conills ho devoren tot abans que la planta aixequi un pam”, lamenten Ramon Boleda, Àlex Foix, Núria Bacardí i Joan Piera, de Verdú, Ciutadilla i Preixana. “Aquest any hem arribat al punt de deixar terres sense sembrar”, anoten. Ha ocorregut amb 200 hectàrees de cereal a Verdú.
Més de la meitat del cereal ha desaparegut, totalment rosegat; també oliveres, ametllers i pistatxos pateixen danys
El problema no és nou, però sí que cada vegada és més inassumible subratllen. Des de fa quatre anys, asseguren, la plaga creix sense control mentre l’administració repeteix els mateixos plans sense resultats. La Generalitat ha anunciat dos milions d’euros en ajuts per compensar els danys, però insisteixen que no és suficient. “Sembrar una hectàrea costa molts diners: adob, gasoil, llavors... I Agroaseguro no cobreix ni una mínima part. I els costos no paren d’augmentar”, critiquen.
