Memòria e herides dera Guèrra Civila

Eth politic e escrivan aranés, Paco Boya, qu’actuauments aucupe eth cargue de secretari generau entath Rèpte Demografic, a presentat era sua naua novèlla, Bajo el mismo cielo, un relat istoric ambientat en Aran que prigondize ena memòria des generacion que viuèren era Guèrra Civila e era dura postguèrra. Era òbra, escrita en castelhan, connècte istòries fami-lhars damb situacions istoriques reaus e aufrís ua uelhada intima as conseqüéncies sociaus e emocionaus d’aqueth periòde.

Era novèlla place eth sòn scenari principau en Aran, que descriu coma un territòri agrèst e, ath madeish temps, d’ua berèsa extaordinària. En aguest contèxte, era òbra narre era istòria d’ua familha deth Pirenèu que lute per non pérder era memòria ne era esperança d’un país devastat pera guèrra e dempús mercat pera dictadura. A trauès de diferentes trames que se van crotzant, Boya bastís un relat a on era istòria personau e collectiva auancen de forma parallèla.

Er autor explique qu’un des èishi se desvolope pendent era Guèrra, mentre qu’er aute se place enes ans de postguèrra, laguens der airau des camps de refugiats de França, a on fòrça espanhòls se veigueren obligadi a exiliar-se dempús deth conflicte. Aguestes istòries convergissen en ua perspectiva que reflexione sus er impacte der exili, era pèrta e eth rebastiment dera identitat familhara. Eth relat incorpòre ua votz adolescenta qu’obsèrve coma an evolucionat es vides des protagonistes vint ans dempús des hèts. Aguesta perspectiva permetís tornar a bastir era memòria familhara e compréner coma es experiéncies deth passat seguissen en tot influïr enes generacions posteriores.

Segontes er autor, era novèlla a era intencion d’èster “un reconeishement as generacions qu’ac viuèren enes sues carns”. Boya la definís coma ua “novèlla de memòria en dus sens”. Coma aumenantge as que patiren era guèrra e era repression posteriora, e coma reflexion sus eth present. En aguest sens, avertís que debats ideologics actuaus mòstren parallelismes damb moments istorics que semblauen superadi. “Dempús de toti aguesti ans semble que mos trapam viuent debats que tornen a aparéisher, coma eth fascisme que trè es ungles. Semble que non auem aprenut de tot çò qu’auem viscut anterioraments”, diguec.

A despiet qu’era novèlla incorpòre elements de ficcion, grana part dera trama se supòrte en hèts istorics reaus e en personatges inspiradi en persones que viuèren aqueri aconteishements. Aquera combinacion entre realitat istorica e construccion literària a coma objectiu apropar ath lector ara experiéncia umana d’un periòde mercat peth patiment e era incertidumbre.

Bajo el mismo cielo ei tanben era prumèra novèlla que Boya publique en castelhan. Er autor explique qu’aguesta decision respon ara volentat d’explorar naui orizons literaris e comprovar se ua istòria arraïtzada en Pirenèu podie trapar lectors laguens d’un airau dera literatura en lengua castelhana. “Ère ua forma de traspassar determinades termières e mesurar se ua istòria coma aguesta poderie auer gessuda en aguest mercat”, explique. Totun, assegure que dejà trabalhe ena revirada d’aguesta òbra ara lengua aranesa, lengua ena qu’a desvolopat grana part dera sua trajectòria literària. Reconeish que trasladar era novèlla ad aguest idiòma supausarà un rèpte, mès tanben ua oportunitat.

En airau literari, Boya a escrit principaument en aranés en diuèrsi genres. Destaque era novèlla Presoèrs dera mar gelada, guerdonada damb eth prèmi Les Talúries en 1998, ath delà dera midalha dera Vila de Luchon. Tanben ei autor dera guida literària Era Val d’Aran (2019), era coleccion de relats L’alè del Bosc (1997) e er assaig Erèus dera Tèrra (2019).