SEGRE

Aigüestortes cataloga 190 joies: editen una guia amb les principals espècies animals i vegetals de la zona

El parc i el programa Life Resque Alpyr editen una guia amb les principals espècies animals i vegetals de la zona. L’il·lustrador naturalista Toni Llobet firma les reproduccions plàstiques

Aigüestortes cataloga 190 joies

Aigüestortes cataloga 190 joies

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el projecte Life Resque Alpyr, que està desenvolupant en alguns dels seus llacs un programa d’eliminació del barb roig en el qual utilitza com a biocida orgànic la rotenona, han editat com a Miniguia de naturalesa un catàleg il·lustrat que recull 190 de les principals espècies vegetals i animals que el poblen.

Es tracta d’una petita part de les que habiten les 40.000 hectàrees de muntanya pirinenca, ja que, segons les fitxes del Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) i la Generalitat, el parc acull al voltant de 200 espècies de vertebrats, 200 més d’insectes i mitja dotzena de peixos, a les quals se sumen 1.471 vegetals, més de cent d’endèmiques de la serralada.

Les il·lustracions de les 190 espècies animals i vegetals i els catorze tipus d’ecosistemes terrestres i aquàtics (al parc hi ha 150 llacs, mig centenar de basses i una desena de rius) en els quals viuen han estat elaborades per Toni Llobet, d’origen lleidatà i un dels principals il·lustradors de naturalesa en actiu.

“La gran quantitat i diversitat de llacs d’alta muntanya és un dels elements més originals i valuosos del Parc Nacional”, assenyala la guia, que adverteix que es tracta d’ecosistemes “molt vulnerables a les pertorbacions” que “acullen una biodiversitat molt singular i adaptada”.

Les 190 espècies elegides “suposen una selecció molt representativa” de les espècies més destacades del parc, fet que situa el volum com “una eina visual i pràctica per conèixer la biodiversitat que viu en aquest espai natural i alhora saber on buscar-la”.

L’obra, de 22 pàgines, estructura els diferents ambients, i els seus habitants, per blocs com rius, llacs, basses, prats subalpins, prats alpins, penyalars i roquissars, boscos caducifolis, prats i bosquets, boscos de pi roig i avet i matolls i boscos de pi negre.

Entre les espècies incloses en les il·lustracions destaquen les endèmiques, amb amfibis com el tritó, rèptils com la sargantana pallaresa, mamífers com l’almesquera i aus com el mussol pirinenc i el gall fer. Algunes d’aquestes espècies només es poden observar a la zona central del Pirineu i especialment a Aigüestortes i Sant Maurici.

“El tritó pirinenc i l’almesquera del Pirineu són dos dels tresors dels nostres rius d’alta muntanya”, destaca el catàleg, que anota que es tracta de dos espècies que només es troben “al Pirineu i a la península Ibèrica, respectivament”.

Les espècies endèmiques

Una imatge d'una Almesquera del Pirineu.

Una imatge d'una Almesquera del Pirineu.

Almesquera del Pirineu (GALEMYS PYRENAICUS): Es tracta d’un dels pocs parents dels talps i les musaranyes, els mamífers insectívors de tipus soricomorf. És difícil d’observar “pels seus hàbits discrets i nocturns”, explica la guia il·lustrada del parc, que matisa que hi ha exemplars d’almesquera en altres zones de la península Ibèrica. Té “una espècie de trompa amb bigotis llargs i tàctils, i peus de palma adaptats a la vida aquàtica”.

Una imatge d'un mussol pirinenc.

Una imatge d'un mussol pirinenc.

Mussol pirinenc (AEGOLIUS FUNEREUS): Aquesta au rapinyaire nocturna és una “joia dels boscos subalpins pirinencs”, assenyala el catàleg il·lustrat d’espècies del Parc Nacional d’Aigüestortes, que expli· ca com “cria en forats oberts pels picots en arbres vells”. Per desenvolupar-se, afegeix, “necessita boscos oberts, madurs i ben conservats”. Viu en zones ubicades entre els 1.700 i els 2.500 metres d’altitud.

Una imatge d'una sargantana pallaresa.

Una imatge d'una sargantana pallaresa.

Sargantana pallaresa (IBEROLACERTA BONNALI): Aquesta sargantana és també una espècie endèmica del Pirineu, “on viu només en penyalars i pedregars per sobre dels 1.800 metres” d’altitud sobre el nivell del mar. A la pell “hi té una característica franja lateral fosca”, explica el catàleg il·lustrat de pobladors del Parc Nacional d’Aigüestortes. Es tracta d’un animal bàsicament insectívor que concentra la caça en les jornades assolellades.

Una imatge d'un tritó pirinenc.

Una imatge d'un tritó pirinenc.

Tritó pirinenc (CALOTRITON ASPER): “Té la pell rugosa i una característica línia dorsal groguenca”, assenyala la guia, que explica que aquest amfibi endèmic del Pirineu és un animal “aquàtic, poc nadador i amagadís” que “fa vida al fons de rius i estanys d’aigües fredes, amb el substrat del qual es mimetitza” per passar desapercebut. És una presa buscada per serps i aus, peixos com les truites i mamífers com els mustèlids.

tracking