MOBILITAT
Més parades i mateixa xarxa: Els Rodalies entre Lleida i Barcelona són ara vint minuts més lents que l’any 2000
Comparen els horaris oficials de trens de fa 26 anys i els que Renfe tenia abans de la recent crisi ferroviària. Experts aposten per millorar la capacitat de la xarxa i recuperar els trens semidirectes

Imatge d’un despreniment de pedres que va afectar la línia de Cervera a finals de febrer. - JORDI BONILLA
Els trajectes en trens de Rodalies entre Lleida i Barcelona són ara uns 20 minuts més lents que fa un quart de segle. El trajecte per la línia de la costa (R13 i R14), actualment afectat per limitacions de velocitat pel mal estat de la infraestructura, tarda actualment 148 minuts per completar la distància entre les dos ciutats, davant els 128 de fa 26 anys.
Per la seua part, els trajectes per la línia de Manresa (RL4), connecten Lleida i Terrassa amb un trajecte de 2 hores i 20 minuts, segons fonts sindicals, als quals cal sumar 51 minuts més fins a arribar a Barcelona. A això s’afegeixen almenys 20 minuts addicionals per limitacions de velocitat. En total, tres hores i mitja davant les més de tres hores que trigava el tren de l’antiga R12 a recórrer el trajecte entre la capital del Segrià i Barcelona.
El mal estat de les vies a la línia de Manresa provocava el 2014 que en alguns trams se circulés a 5 quilòmetres per hora, com passava a Granyanella. L’Agència Catalana de Notícies, per la seua part, ha elaborat una anàlisi comparativa dels horaris de trens oficials de la línia de la costa (R13 i R14) al 2000 i els del novembre del 2025, just abans de la recent crisi ferroviària que continua afectant la xarxa catalana.
Segons assenyala el president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, “hi ha més trens que paren en totes les parades”, però “no ha crescut la capacitat de la xarxa”, per la qual cosa els combois semidirectes “tarden més o han desaparegut”.
Per la seua banda, el director del Centre d’Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, va justificar les dades per la falta d’inversions i va apostar per la tornada dels trens semidirectes, fet que requereix “noves vies d’avançament” perquè els combois ràpids puguin arribar a destinació abans que els que paren a totes les estacions.