A Lleida hi ha gairebé cent pobles que tenen un sol habitant, el triple que fa 20 anys

La despoblació es confirma cada dia que passa com un dels grans reptes demogràfics de Lleida, i les xifres corroboren un desafiament que posa en perill molts pobles. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ho ratifica amb les xifres del Nomenclàtor publicades al gener, que contenen la relació detallada de les entitats i nuclis de població existents en cada municipi. 

Segons aquestes dades, a Lleida hi ha 94 localitats en les quals només viu un veí, la qual cosa triplica una circumstància que el 2008 només afectava 29 poblacions de tota la província.

Les tres comarques més afectades són del Pirineu de Lleida: el Pallars Jussà suma 27 nuclis o disseminats amb només un veí, mentre que al Sobirà i l’Alt Urgell es comptabilitzen 20 i 19 localitats respectivament.

Però aquesta circumstància no només afecta la muntanya. Al pla també hi ha 23 localitats amb només un veí, segons l’INE: 11 a la Segarra, 8 a la Noguera i la resta es reparteixen entre el Segrià (1), l’Urgell (3) i el Solsonès (1).

Val a recordar, tanmateix, que aquesta estadística s’obté amb l’actualització del padró, els nuclis i entitats de població que els ajuntaments porten a terme als seus municipis, per la qual cosa en alguns casos no reflecteixen els residents que no estan censats o, al contrari, comptabilitzen l’existència de veïns que ja no hi viuen.

La covid va convertir Lleida en un refugi l’any 2020 i va atreure centenars de nous residents que es van instal·lar en municipis rurals fugint del risc de contagi més elevat de les ciutats.

Però la pandèmia global tampoc va aconseguir frenar la despoblació: la meitat de les localitats que van guanyar veïns amb l’emergència sanitària els van perdre dos anys després, i en algunes la població fins i tot va caure per sota de les xifres prèvies a l’emergència sanitària.

Eloi Renau viu sol a Àrreu, al municipi d’Alt Àneu: “M’agradaria tenir veïns, però no em sento aïllat del món”

Eloi Renau viu sol a Àrreu (Alt Àneu) des del 2019, on treballa en un taller de fusta decorativa i artesanal en el qual fa les seues pròpies creacions, restaura peces antigues, i fabrica taules i cadires “amb fusta de quilòmetre zero”. Aquest barceloní de 58 anys va visitar el poble per primera vegada el 1994 juntament “amb uns amics”, però fa sis anys va tenir l’oportunitat d’establir-s’hi.

“Vaig comprar terres, una casa i una borda” per portar a terme el seu “projecte personal”, encara que admet que de vegades “et trobes coses que no tenies previstes”.

Renau explica que aquesta manera de viure li permet seguir “sense deutes”, encara que reconeix que “se li està fent una mica llarg” el fet de “sortir al carrer i no poder saludar ningú”. Tanmateix, assegura que “no em sento aïllat” del món exterior, perquè disposa de televisió i de connexió a internet, i manté el contacte amb amics d’altres localitats. “Si és diumenge i vull anar a fer un vermut amb un col·lega, agafo el cotxe i hi vaig. Esterri d’Àneu és a 20 minuts”, afirma.

En aquest sentit, Renau explica que el gran problema d’Àrreu és la pista d’accés al poble, que segons la seua opinió està en males condicions i “necessita un manteniment anual” perquè, segons explica, és el factor que va provocar l’abandó del poble. “És el cordó umbilical que connecta Àrreu amb el Pirineu”, diu.

El Pallars Jussà és la comarca més afectada

La comarca que té més pobles o nuclis amb un sol habitant és el Pallars Jussà, on n’hi ha vint-i-set de repartits entre els municipis de Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Tremp, la Torre de Cabdella i Castell de Mur.

Un parc d’habitatge molt deteriorat

Moltes localitats s’han anat buidant gradualment per les dificultats per generar activitat econòmica i el mal estat de moltes edificacions, entre les quals n’hi ha moltes en un estat ruïnós. El mal estat dels accessos, com en el cas d’Àrreu, també ha influït en la pèrdua de població.

73 nuclis lleidatans més, completament deshabitats

Les xifres de l’INE també mostren que a la província de Lleida hi ha 73 pobles i nuclis agregats –a més de 156 de disseminats– que estaven completament deshabitats a 1 de gener del 2026, una xifra que contrasta amb els números recollits el 2008, quan es comptabilitzaven només 38 localitats buides.

En molts casos, aquestes localitats s’han anat buidant gradualment per escassetat o la dificultat per crear activitat econòmica, pel mal estat de les edificacions –que en alguns cas fins i tot amenacen ruïna–, o pel mal estat dels camins que permeten arribar fins a aquests llocs. Val a recordar, tanmateix, que una part important del parc d’habitatge del Pirineu només s’habita de forma ocasional al tractar-se de segones residències.