SERVEIS
Impulsen el servei mancomunat de la gestió de l’aigua dels pobles de l’Alt Urgell
Un estudi detalla que només quatre municipis disposen d’un model de gestió viable econòmicament i que encara n’hi ha tres on els veïns no paguen. L’objectiu és convertir el servei en “sostenible”
Els alcaldes es van reunir ahir en dependències de Montferrer i Castellbò. - C.SANS
Alcaldes de l’Alt Urgell han fet el primer pas per mancomunar la gestió de l’aigua potable dels seus municipis i aconseguir així optimitzar el funcionament i fer que aquest sigui més efectiu. La sessió del consell d’alcaldes celebrada ahir va donar a conèixer un estudi elaborat per l’àrea de Medi Ambient de l’ens comarcal per conèixer els models de gestió dels 19 ajuntaments que formen la comarca i l’opinió que tenen aquests sobre una gestió conjunta dels sistemes de proveïment d’aigua.
De l’estudi es desprèn que només hi ha 4 municipis de l’Alt Urgell que disposen d’un model de gestió sostenible econòmicament. En els 15 restants, afegeix, és necessari modificar el model actual de gestió. El document detalla que 15 municipis fan actualment una gestió directa del servei de l’aigua, mentre que 3 ho fan a través d’una concessió a una empresa privada i un últim utilitza un model de gestió mixt. Detallen també els diferents models de cobrament del proveïment.
D’una banda hi ha sis ajuntaments que cobren una quota fixa, que va des dels 21 fins als 110 euros anuals, i nou més cobren pel consum real dels habitatges (4 ajuntaments fixen un sol tram, o sigui, un mateix preu, però n’hi ha cinc que ho fan establint diferents trams i diferents preus). Dels quatre ajuntaments restants, un utilitza un model mixt, i reflecteix que l’Alt Urgell encara té 3 municipis en els quals els veïns no paguen gens pel consum que fan de l’aigua potable als seus domicilis.
La presidenta del consell comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, va reconèixer que la “disparitat” en els models de gestió “dificulta que es pugui implementar un model supramunicipal de manera ràpida”.
Professionalització
“Veiem que és molt difícil anar del 0 al 100, tenint en compte que partim d’una situació molt desigual”, va apuntar, i va apostar per “professionalitzar” la gestió “per ser més eficients”. L’estudi fixa també que més de la meitat dels ajuntaments aposten per una gestió mancomunada de tot el servei, mentre que la resta valora fer-ho només per a alguns àmbits. De moment s’ha plantejat iniciar el camí a través de propostes concretes.
La primera seria que l’ens comarcal s’encarregui del seguiment que es fa de les analítiques de captacions i dipòsits, així com de la compra del clor per tractar l’aigua.
Arquitectes i urbanistes assessoraran ajuntaments
La sessió del consell d’alcaldes va comptar amb la presència del director de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) de l’Associació Catalana de Municipis, Agustí Serra, que va explicar als alcaldes el nou servei de suport a les administracions locals que ofereix l’entitat per assessorar en iniciatives urbanístiques i estratègiques d’ordenació del territori. Serra va indicar que el consell facilitarà un espai perquè tècnics i alcaldes rebin l’assessorament de l’equip d’arquitectes i urbanistes de l’FMIT, una proposta que efectuen en col·laboració amb la Diputació, va afegir. Les sessions les faran dos vegades a la setmana. La sessió del consell d’alcaldes va tractar també el dèficit en matèria de sanejament en molts municipis de la comarca i van acordar reprendre les converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per planificar les actuacions previstes per al calendari 2022-2033.
