L’alt preu de Cal Macià: ara demanen més de 250.000 euros o terrenys a canvi de la casa en ruïnes

Diferents temptatives de l’ajuntament d’Alcarràs per comprar Cal Macià, la residència de la família del president Francesc Macià a Vallmanya, s’han succeït sense èxit durant més de dos dècades. A començaments de segle va oferir 3,6 milions d’euros als hereus de Macià per la finca de gairebé 200 hectàrees on s’alça la casa, però aquests la van vendre al seu actual propietari, un empresari agrícola d’Almacelles. El 2019, el govern local va firmar un preacord per comprar l’edifici per 120.000 euros, però l’operació no va arribar a bon port. Set anys després, l’amo demana una quantitat molt superior, que fonts pròximes a la negociació xifren en més de 250.000 euros. Pot tenir un alt preu, i no només en termes de diners: la Fiscalia investiga si el consistori i Cultura han incomplert el seu deure de conservar l’immoble, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) el 2025 i en un estat ruïnós després de dècades d’abandó.

Als anys 90, l’adquisició de Cal Macià per part de l’ajuntament semblava només qüestió de temps. L’aleshores alcalde, Gerard Serra (CiU), mantenia contacte amb el matrimoni format per Teresa Peirí Macià, neta del president, i Pere Pi-Sunyer i Bayo, exconseller de la Generalitat. Aquest administrava les terres de Vallmanya, arrendades a una farratgera, i repartia els ingressos entre els hereus de Macià. “Vam acordar que, si decidien vendre la finca, l’oferirien a l’ajuntament”, va explicar Serra.

Tanmateix, el pla es va torçar al morir Pi-Sunyer el 2001. Un altre net del president, Antoni Peyrí, va vendre la finca al seu actual propietari malgrat que l’ajuntament va proposar millorar la seua oferta de 3,6 milions. És una xifra exorbitant per a un poble amb un pressupost actual que és d’11 milions, però el consistori planejava quedar-se només la casa com a museu i vendre o arrendar el sòl cultivable.

El següent intent de compra va arribar el 2019, amb un preacord firmat per l’alcalde Miquel Serra (ERC) que no es va executar. Després de les eleccions d’aquell any el govern va passar a mans de Junts i Sempre Alcarràs, que van rebutjar adquirir en solitari la casa: suposava assumir la responsabilitat d’un edifici en ruïnes la rehabilitació de les quals exigia una inversió milionària.

Aquesta decisió va xocar amb protestes de veïns i entitats culturals. La reivindicació de rescatar la casa havia agafat impuls en els últims anys i va cristal·litzar en la plataforma Salvem Cal Macià, que es va mobilitzar perquè la Generalitat la declarés BCIN, després d’una primera resolució en contra, i per introduir la seua recuperació a l’agenda política lleidatana.

La Generalitat i la Diputació van oferir 920.000 euros a l’ajuntament el 2023 per comprar la casa i rehabilitar-la, però res d’això no va passar. Fonts pròximes a la negociació ho atribueixen al fet que la propietat ja no accepta vendre-la en els termes del 2019. Apunten que ara demana més de 250.000 euros i que hi ha un possible intercanvi de terrenys sobre la taula.

El propietari ha desatès fins ara els requeriments de l’ajuntament per fer obres d’urgència a la casa i ara n’ha rebut un altre de Cultura. Mentre les dos administracions defensen la seua actuació, la plataforma les va denunciar a Fiscalia al creure que és una “cortina de fum” mentre eludeixen expropiar Cal Macià o fer-hi obres de forma subsidiària.