La CHE estudia protegir tres rius
Inicia els tràmits per declarar reserves fluvials al riu Sant Nicolau, a la Bonaigua i a la Pallaresa des del naixement fins a la Torrassa. Se sumaran a quatre rius salvatges més de Lleida
Un ‘pastor elèctric’ protegeix un tram del riu Vallferrera del pas del bestiar.
La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha iniciat els tràmits per declarar tres noves reserves fluvials al Pirineu de Lleida: el riu Sant Nicolau, des del seu naixement fins a la desembocadura a la Noguera de Tor, la Bonaigua des de la capçalera fins que tributa les seues aigües a la Noguera Pallaresa i aquest últim en tot el seu tram inicial fins a l’embassament de la Torrassa.
Es tracta de tres dels rius salvatges del Pirineu de Lleida, que, si tirés endavant la iniciativa, passarien a disposar del mateix grau de protecció que uns altres quatre: la Noguera Ribagorçana des del naixement fins a l’embassament de Baserca, amb el riu Besiberri inclòs; el Salenca des de l’inici fins aquest mateix pantà, el Tor fins a la seua desembocadura al Vallfarrera i aquest últim des de l’origen fins que rep aquest afluent. A aquestes reserves fluvials se n’hi afegeix una de lacustre, l’Estany Negre de Boí.
Conservació
La declaració d’una reserva fluvial, una decisió que correspon al Consell de Ministres a proposta del Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica), té per objectiu “la seua conservació en estat natural”, assenyala l’informe de l’Oficina de Planificació de la CHE que proposa adoptar aquesta mesura en el marc del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) 2027-2033.
La declaració, afegeix, “podrà implicar la prohibició d’atorgar autoritzacions o concessions” per utilitzar l’aigua d’aquesta massa, ja que amb aquesta figura es pretén “la protecció i conservació dels béns de domini públic hidràulic que, per les seues especials característiques o la importància hidrològica, mereixin una especial protecció”.
La catalogació d’un riu, un llac o un aqüífer com a reserva “exigeix una anàlisi de pressions i dimensions que garanteixi la viabilitat” d’aquesta figura de protecció, per la qual cosa hi ha un requisit previ: “Les pressions humanes existents, tant directes com a la conca o aqüífers connectats, han de ser compatibles amb el manteniment o la consecució del bon estat ecològic.” És a dir, la declaració d’una reserva fluvial no comporta restriccions per a les activitats que ja es desenvolupen entorn del seu perímetre (agricultura i ramaderia extensives i pesca i excursionisme d’alta muntanya, en general), però sí que pot suposar el veto per implantar-ne de noves.
De les tres propostes, presentades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i Ecologistes en Acció, la que més puntuació presenta segons la primera valoració pels tècnics de la CHE és la de la capçalera de la Pallaresa, encara que es troba a la part baixa de la taula, al lloc 15 de 27. El Sant Nicolau i la Bonaigua cauen al 19 i al 23, respectivament.
D’altra banda, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha proposat protegir l’Estany Gran de Basturs com a reserva natural lacustre, cosa que el situaria en un pla de preservació similar al de l’Estany Negre de Boí.
Tanmateix, la CHE ha deixat aquesta proposta en stand by a l’espera que l’ACA la concreti, ja que no es tracta d’una massa d’aigua sinó d’un aflorament que forma part d’un complex sistema càrstic.
