Mor la pintora, gravadora i escultora Teresa Vall Palou
Pintora, gravadora i escultora, deixa darrere seu una trajectòria de més de tres dècades.De caràcter discret, destacava que “el més bonic és provar nous llenguatges”
L’artista lleidatana Teresa Vall Palou ha mort als 75 anys, segons van confirmar ahir a la nit fonts de la Fundació Vall Palou. Pintora, gravadora, escultora i una de les creadores més destacades del panorama artístic lleidatà i català, deixa darrere seu una trajectòria de més de tres dècades marcada per l’experimentació i la recerca constant de nous llenguatges plàstics. Nascuda a Lleida el 1951, Vall Palou va desenvolupar una obra personal i inconfusible dins de l’abstracció contemporània. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Lleida, encara que molt aviat va decidir allunyar-se dels plantejaments acadèmics per construir un llenguatge propi basat en la matèria, el gest, el color i les textures. La investigació la va portar a transitar per disciplines tan diverses com la ceràmica, l’escultura, el gravat, la pintura, les arts gràfiques i fins i tot la fotografia. El gravat va ser una de les tècniques que més van influir en l’evolució de la seua pintura, caracteritzada per la força expressiva aconseguida amb els mínims recursos. La seua producció artística va girar entorn de la natura, la biologia i les emocions humanes, amb composicions de gran intensitat en què el traç i la matèria adquirien un especial protagonisme. L’experimentació va ser sempre la seua principal senya d’identitat. Ella mateixa explicava que els canvis en la seua trajectòria no responien a una decisió premeditada, sinó a una necessitat interior. “No és que et plantegis canviar, sinó que sorgeix. Tu mateix et vas cansant. No tindria sentit fer sempre el mateix. El més bonic és provar nous llenguatges, encara que de vegades t’equivoquis o no ho resolguis tan bé com voldries. El que està clar és que si no treballes difícilment progressaràs”, afirmava.
De caràcter discret i allunyada del protagonisme, els que la van conèixer destacaven la seua honestedat intel·lectual i el seu convenciment que havia de ser l’obra, i no l’artista, la que parlés per si sola. Aquesta manera d’entendre l’art la va portar a reinventar-se contínuament al llarg de la seua carrera. El 2009 va obrir la Fundació Vall Palou a Pardinyes, que aviat es va convertir en un referent cultural en el qual van col·laborar des de poetes com Jaume Pont fins a artistes com Joan Fontcuberta.
