El canvi climàtic atrapa el camp de Lleida en una espiral d’escassetat d’aigua: “Pot generar canvis en la producció”

El canvi climàtic està posant les bases d’una inquietant espiral d’escassetat d’aigua al camp lleidatà, on creixeran les àrees cultivables amb alfals i ametllers al Pirineu i tarongers a les Garrigues però la seua explotació resultarà en molts casos inviable per l’absència d’infraestructures de reg o la falta de recursos hídrics.

“El canvi climàtic pot afectar significativament la distribució de cultius a Catalunya i generar canvis estructurals en la producció”, conclou l’informe Modelant els impactes del canvi climàtic en l’àrea potencial de cultiu i dèficit hídric en cinc cultius mediterranis. El document, elaborat per un grup d’experts per a la consultora Espigall, ha activat les alarmes dels agents implicats en la gestió de l’aigua i el camp al xifrar en un 16% l’augment de les necessitats hídriques dels cultius a Catalunya per a l’horitzó 2031-2050, un pronòstic que dobla amb escreix el 7% que fins ara es plantejava.

És assumible? Potser. O no, veient la creixent projecció de dubtes sobre les minvants certeses en matèria hidrològica. Enguany resulta paradigmàtic a causa de la incertesa pel que fa a recursos: les reserves embassades ofereixen nivells d’abundància, amb els pantans a més del 85%, i les nivals cauen a llindars de sequera després d’un hivern de rècord.

El document, elaborat a partir d’anàlisis matemàtiques de dades climàtiques i agronòmiques, incideix en els dos aspectes fonamentals del canvi climàtic: l’augment de les temperatures i la reducció de les precipitacions, les evolucions previsibles dels quals creen un escenari crític per a la viabilitat de cultius com els cereals de secà al pla i posen sobre la taula la dificultat d’implantar-ne d’altres com els farratges, la fruita, l’ametller i l’olivera en àrees de mitja muntanya i del Pirineu: el clima els situarà com a acollidors però l’escassetat, sovint absència, d’infraestructures de regadiu complica la seua explotació intensiva.

“El canvi cap a condicions hivernals i estivals més càlides no reduirà l’àrea de viabilitat de cap dels cultius”, assenyala l’informe, que pronostica que aquesta evolució “permetrà que alguns es conreïn en àrees històricament massa fredes per a ells”, tot i que amb un matís: “Sempre que es cobreixin les demandes hídriques.” Al Pirineu, “alguns cultius mediterranis es poden convertir en opcions noves i interessants”, pronostica, encara que “algunes varietats necessitaran reg a causa de la nova mediterranització de l’àrea”. 

Així, l’ametller es podrà conrear en un 19,4% més de sòl, l’olivera en un 7,2% i el taronger en un 12,2%, amb una mutació climàtica que farà viable el primer en la major part de la Noguera i el Solsonès, al segon a l’Alt Urgell i els Pallars, on fa temps que treballen en la seua adaptació, i al tercer a les Garrigues. Aquest pronòstic té matisos, com la necessitat d’apostar a la muntanya per “varietats de floració tardana” d’ametller que “puguin adaptar-se a condicions lleugerament més fredes”, o per “híbrids adaptats a estacions més curtes”, i com tenir clar que “les oliveres continuaran sent adequades com a cultiu de pluja al 41,8 per cent del territori”, malgrat que amb “un augment del 15,4 per cent en les àrees en les quals la irrigació seria obligatòria”. L’ordi podria viure en tota la demarcació tret de les àrees més altes d’Aran, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, encara que no sobreviuria sense reg al pla. 

L’alfals tindrà una penetració major i riscos similars. “El 45% del sòl” dedicat avui a l’ordi “requerirà irrigació”. I aquesta taxa anirà en augment. Això, anota, “conduirà a una caiguda de la productivitat en moltes de les zones que requereixen reg” per l’escàs marge econòmic del seu cultiu. “Sovint no val la pena regar-la”, com ja passa a l’est de Lleida. El cultiu intensiu d’ordi requerirà reg en el 75% de la superfície on podrà viure, i “els sòls de secà seran presumiblement menys productius per a l’alfals en comparació amb la situació actual”. “Secà”, en aquest context, és el pla i part del Prepirineu. “La majoria de cultius seran viables en àrees més extenses, però les noves de més altitud i amb més pluja (...) no compensaran completament l’augment de les àrees en les quals la irrigació serà obligatòria”, conclou l’informe. “Tots els cultius tindran més àrea de cultiu potencial, però dependran més de la disponibilitat de reg.”

L’aridesa esgarrapa el Pirineu amb 2º més de calor i un 10% menys de pluja

L’informe sobre els impactes del canvi climàtic en els principals cultius de Catalunya elaborat per un grup d’experts per a la consultora Espigall planteja un escenari de vertiginós ascens de les temperatures, amb un ritme superior al considerat admissible pels experts, i de notable reducció de les precipitacions, els efectes de les quals no queden restringits al sector agrari, encara que els mapes de l’estudi pronostiquen traces d’aridesa en zones de l’Alt Pirineu i Aran, però també incrementaran els efectes que ja pateix la població. Segons els informes de l’Institut de Salut Carlos III, en els últims cinc anys, entre 2021 i 2025, van morir a Lleida per la calor 167 persones, amb una mitjana de 33 per any amb una forquilla de 23 a 51. En el lustre anterior, del 2016 al 2020, la mitjana va ser de 25 i la forquilla de 17 a 41. Les dades indiquen que l’escalfament global ja està generant, a escala local, intensos impactes en facetes com la salut pública. 

Els estudis que elaboren els experts en climatologia i en salut pública apunten més cap a una eventual recrudescència d’aquests efectes que a una hipotètica atenuació. En el cas de Lleida, amb un territori que es divideix en dos zones climàtiques, una d’interior i una altra de muntanya, les previsions apunten al pla a estius i tardors molt més càlides, amb escalfaments mitjans d’1,9º i 1,7º per al període 2031-2050, i pujades d’1,2º tant a l’hivern com a la primavera. La pujada de les temperatures serà superior al Pirineu, amb un empat a +1,9º a l’estiu i pujades d’1,8º a la tardor i d’1,4º a l’hivern. Aquests increments arriben després d’altres d’entre 0,6º i 0,9º al pla en la segona dècada del segle i de 0,7º a 0,9º al Pirineu. La suma, que dona augments a mig segle de gairebé 3º a l’estiu en les dos zones i d’1,8º i 2,1º a l’hivern al pla i el Pirineu, polvoritzen a escala local les alertes globals de l’IPPC, el plafó de canvi climàtic de l’ONU, que considera inassumible un escalfament de 2º entre 1850 i 2100. D’aquesta manera, els pronòstics de precipitacions varien segons l’estació, amb minves de l’1,1% al pla i de l’1,8% al Pirineu a l’hivern i forquilles de -8,9% a -11,5% a la zona d’interior i de -8,4% a -9,3% en la de muntanya en la resta d’estacions. Aquesta evolució de la calor i les pluges intensificarà alguns processos que ja han començat. 

En l’àmbit de les temperatures, “la zona costanera càlida avançarà cap a l’interior” a mesura que retrocedeixin els règims de muntanya, cosa que serà més perceptible a l’estiu, indica el document. I des de la perspectiva de la humitat, anota, el règim “mediterrani semiàrid s’expandirà des de l’interior cap a la costa a mesura que els règims humits retrocedeixin notablement cap a altituds més elevades”. Es donarà, afegeix, “un augment substancial del règim tèrmic subtropical i una reducció dràstica dels règims marítims freds i temperats”, i el règim d’humitat mediterrani semiàrid serà “el règim més comú en l’escenari futur”.