«Hi ha un problema amb les cases buides i sense propietari»: L'opinió dels alcaldes sobre el POUM rural

Desenes d’immobles a Lleida, centenars a Catalunya, es podran convertir a mitjà termini en habitatges de primera residència, tallers artesanals o despatxos professionals sense trobar-se tot i això en sòl urbanitzable, sempre que figurin en un inventari que elabori l’ajuntament d’un municipi rural amb l’objectiu de revertir la despoblació. 

A Lleida, el 80% dels municipis tenen menys de 2.000 habitants i els alcaldes, després de la publicació del dia 6 del decret llei de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la contractació en els municipis rurals (POUM rural), han començat a escanejar el terme municipal a la recerca d’edificis que permetin, per exemple, pal·liar la falta d’habitatge.

L'opinió dels alcaldes

L’ajuntament de Puigverd d’Agramunt ja té a punt un inventari de 150 edificis que són en sòl no urbanitzable entre masies que s’han de conservar i altres tipus de construccions. “En aquest sentit som pioners”, explica el seu alcalde, Joan Eroles, qui assegura “que això ens permetrà anar més ràpid” a l’hora de posar en marxa aquest canvi normatiu. Tanmateix, Eroles recorda que “no hi haurà barra lliure”, i que els consistoris “vigilarem perquè no hi hagi especulació”.

L’inventari d’edificis en sòl rústic de Castelló de Farfanya comptarà amb l’opinió dels veïns, segons el seu alcalde, Omar Noumri, i el consistori afegirà els edificis abandonats o sense titular. Noumri assegura que “en set anys d’alcalde hem dit a cinc famílies joves que la normativa no permetia edificar o rehabilitar habitatges” rústics, la qual cosa va suposar una oportunitat perduda per guanyar població. “Perdre una família suposa perdre una generació”, lamenta.

Mercè Rubió apunta almenys una antiga fàbrica, alguna cabana i tres velles urbanitzacions construïdes com a segona residència amb permisos dubtosos però ara habitades, com immobles candidats a figurar a l’inventari. Les urbanitzacions no compleixen el requisit dels 100 anys d’antiguitat per ser veïnat rural tradicional, però l’alcaldessa confia que tinguin una sortida. “El nostre problema”, assenyala, “són també cases deshabitades sense propietari que cauen”.

L’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, afirma que el municipi ja compta amb un catàleg de bordes en desús, i explica que “aquest decret llei és molt important per als pobles rurals i el Pirineu”, ja que pot beneficiar molts propietaris que tenen construccions fora del sòl urbà i fer-les habitables si estan disposats a recuperar-les. Segons Dalmau, pot facilitar també la recuperació de nuclis del municipi abandonats, com Gramanet. “Tenim moltes cases tancades a què se’ls pot donar vida” amb ajuts públics, afirma el primer edil.

Obre el termini per demanar els ajuts

Els ajuts per rehabilitar habitatges en poblacions rurals gestionades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es podran a sol·licitar a partir de demà. El programa, dotat amb 5 milions d’euros, va dirigit a 590 municipis de Catalunya, i busca facilitar l’accés a l’habitatge, per la qual cosa prioritzarà la rehabilitació d’habitatges que hagin estat buits durant els dos últims anys –ja siguin per a ús propi o per posar-los de lloguer–. 

El programa també atendrà les iniciatives per transformar edificis públics en desús en allotjaments de lloguer assequible per a col·lectius vulnerables.