El filantrop indià

Ja tenia aquí relació amb la CNT i amb els llibertaris, que tenien molta presència a l’Argentina en aquella època”, explica Javier Barreiro, escriptor, divulgador i catedràtic de Literatura que ha indagat en la trajectòria de Joaquín Torres, l’indià de Mequinensa el llegat de cent milions de pessetes per crear una fundació del qual ha permès en els últims 34 anys entregar més de vuit-centes beques a universitaris del poble per un import superior al milió d’euros.

Dilluns vinent es compleixen 125 anys del seu naixement al Poble Vell, el qual a començaments dels anys 60 engoliria l’Ebre gairebé del tot al tancar l’empresa hidroelèctrica Enher els desaigües de la presa de Riba-roja, i al llarg d’aquest any cent de la seua arribada a l’Argentina, on va desembarcar el 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, com a delegat de l’editorial Espasa.

Havia sortit de Mequinensa cinc anys abans, quan va ser destinat a Madrid per fer el servei militar, i en tardaria gairebé trenta, fins a l’any 1955, a tornar.

En aquell temps va desenvolupar “una carrera vertiginosa” en la qual va afegir a la seua cartera de representació a Llatinoamèrica editorials com Seix Barral o Cervantes, amb les quals va combatre l’estesa pirateria de la propietat intel·lectual que portava a reeditar sense drets als països de parla hispana els èxits literaris que anaven sortint a Espanya. Poc després, el 1931, assumir el segell Editorial Juventud Argentina i, davant dels problemes de subministrament derivats de la Guerra Civil i la Segona Mundial, va optar per posar en marxa la seua pròpia llibreria amb magatzem.

“A començaments de segle era la llibreria més antiga de Buenos Aires, era a San Telmo, en un edifici del segle XVIII”, recorda Barreiro, que la va visitar entorn del 2008. “Va fer una carrera vertiginosa, però no em cap al cap que pogués fer una fortuna venent llibres. Això és d’herois!”, anota.

També els escrivia. L’obra de Torres inclou nou llibres de viatges editats entre 1955 i 1981 que recullen els seus periples pel Nuevo Mundo i el Viejo Mundo, per la Mediterrània, el Pacífic i el Carib, per Amèrica i per l’Àfrica, per l’Àrtic i l’Antàrtida i per Rusia i altres països socialistes o per China y otros países comunistas y capitalistas. “Són llibres bastant interessants. Era molt obsessiu amb els detalls i les dades, i es llegia fàcil”, assenyala Barreiro, que destaca l’interès d’aquest tipus d’obres: “Llavors no viatjava la gent, calia ser molt ric per poder viatjar.”

En un d’aquests viatges, el 1955, va tornar per primera vegada a Mequinensa, que encara seguia a la vora de l’Ebre com els dotze segles anteriors, i va visitar també Saragossa. “La ciutat d’aquells anys li va resultar fascinant”, afegeix. Encara faria més visites a la seua localitat natal, de la qual és fill predilecte i on reposen les seues restes després de morir l’agost del 1991.