SEGRE

CENTENARI

Tecnologia i pedra procedents de Lleida per culminar la Sagrada Família

Grúas Cerezo va coronar la torre de Jesús i la façana de la Glòria és a les Borges

La coronació de la torre de Jesús amb la creu el febrer passat. - JORDI ECHEVARRIA

La coronació de la torre de Jesús amb la creu el febrer passat. - JORDI ECHEVARRIA

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Grúas Cerezo ha estat la constructora lleidatana encarregada d’aixecar la torre de Jesús i culminar amb la creu el mirador a 172 m d’altura. A les Borges el magatzem del consorci de la Sagrada Família emmagatzema reserves per continuar el temple, mentre que de les pedreres de les Garrigues surt pedra per decorar l’interior.

Lleida és present en la construcció de la Sagrada Família, la basílica d’Antoni Gaudí, de qui es compleix el centenari de la mort. Amb la tecnologia de Grúas Cerezo, concessionària a Espanya de Grúas Liebherr, amb seu a la capital de Ponent, es va culminar el 20 de febrer la instal·lació de la gran creu de la torre de Jesús, de 172 metres, que beneirà el papa Lleó IV demà. Mentrestant, a les Borges s’emmagatzema la pedra procedent de diversos punts del món per continuar amb les obres del temple, centrades a la façana de la Glòria i les quatre torres. De les pedreres de les Garrigues surten des de fa anys blocs per als detalls decoratius de l’interior de l’església.

“A finals de març i primers d’abril es va començar la retirada de la bastida per a la benedicció de la torre de Jesucrist coronada. Tanmateix, queda molta obra interior dins de la creu i la grua es quedarà un o dos mesos més. Els quatre braços s’han d’enllestir amb peces de ceràmica i vidre a l’interior que conformen el mirador”, va indicar Miquel Cerezo, CEO de la firma. “Posteriorment, es farà un desenfilat de la grua que consisteix a baixar-la d’altura aprofitant que a l’agost es tanquen les obres per vacances i seguiran els treballs a la façana principal de la Glòria al carrer Mallorca. Aquesta és una obra que necessita equips d’elevació molt potents i d’enginyeria avançada. En l’actualitat hi ha tres grues, però se n’instal·larà una quarta a finals del 2026 o primers del 2027. Treballem amb grues especials que no són a Espanya. Són les que es fan servir per fer grans gratacels”. La grua principal va arribar als 182 metres, tot i que amb la ploma, una extensió de la torre, es pot arribar als 207. Poden pujar 64 tones i les peces de la creu han pesat entre les 20 i les 24 tones.

A la capital de les Garrigues hi ha el magatzem de pedra per aixecar el temple. Procedeix de diverses parts del món: Cantàbria, l’Argentina, Alemanya, Escòcia, França i fins i tot de l’Índia. “Es tracta de buscar la roca més resistent que aguanti les inclemències del temps. La més idònia és la sorrenca silícica com la que hi havia a les pedreres de Montjuïc, que es va utilitzar al principi i d’on procedeixen els primers blocs. Lamentablement es van esgotar.” L’objectiu és tenir una provisió que garanteixi la continuïtat dels treballs durant any i mig”, explica el geòleg i picapedrer responsable d’acarar la qualitat de la pedra i encarregat del taller de les Borges, Àlex Masdéu. En l’actualitat, en aquest solar d’hectàrea i mitja d’extensió es guarda una tercera part del material que es dedicarà a la façana de la Glòria. “Aquí prenem les mesures, valorem la complexió i flexió de la roca, tallem i fem el control de qualitat”, matisa. El magatzem de les Borges és una garantia perquè sempre hi hagi matèria primera.

D’altra banda, les pedreres i artesans de Juneda, Vinaixa, les Borges Blanques i la Floresta també han participat i continuen participant en l’aportació de peces tallades, principalment per a l’interior del temple. Segons les últimes previsions, tota la basílica podria quedar enllestida cap al 2036.

Lleó XIV tancarà el viatge apostòlic sense conèixer les hòsties de Lleida

El papa Lleó XIV tancarà el seu viatge apostòlic per l’Estat espanyol sense conèixer les hòsties de Lleida. Les monges de la comunitat de Carmelites Descalces de la Caparrella han deixat de fabricar aquest article de celebració eucarística, del qual fins fa uns anys el Convent del Cor de Jesús era un dels pocs llocs d’elaboració d’hòsties per celebrar missa de tot Catalunya. Les religioses han elaborat hòsties de consagrar durant dècades per tal de proveir les parròquies i convents de les diòcesis catalanes, i han subministrat amb freqüència aquest article per a grans esdeveniments religiosos. Les celebracions entorn de la figura de la Madre Maravillas el 2017 van ser una de les últimes ocasions en què van participar en un acte d’aquest tipus. “No tenim gent”, explica per telèfon una de les religioses de l’últim convent de vida contemplativa de Lleida, les religioses del qual, menys d’una desena, desenvolupen una vida d’estricta clausura. L’escàs nombre de monges, i el fet que algunes siguin d’edat avançada i amb un estat de salut delicat, han fet que acabin abandonant l’elaboració d’hòsties. “Ens dediquem a atendre el monestir, a la cura i a les pregàries”, explica la religiosa, reticent al contacte amb els mitjans.
tracking