Rafel Rocaspana deixa la direcció de l’Estany
Després de més de 4 anys com a responsable tècnic. El Consorci buscarà suport extern per assumir temporalment les funcions

Rafel Rocaspana. - J. GÓMEZ
Rafel Rocaspana ha deixat la direcció tècnica de l’Estany d’Ivars i Vila-sana després de més de quatre anys al capdavant d’aquesta responsabilitat. El biòleg, que va assumir el càrrec a començaments del 2022, tanca aquest mes una etapa vinculada a la gestió ecològica, el seguiment ambiental i la consolidació d’un dels espais naturals emblemàtics del Pla d’Urgell. Rocaspana va explicar que la decisió respon a la necessitat de prioritzar la seua activitat professional al capdavant de la seua empresa dedicada a estudis ambientals. Tot i així, va assegurar que el seu vincle amb l’Estany continuarà i es va mostrar disposat a continuar col·laborant amb el projecte des d’una altra posició. El president del Consell Comarcal del Pla, Carles Palau, va expressar el seu agraïment per la tasca portada a terme. “El Rafel és una persona que ha viscut el projecte de l’Estany en cos i ànima”, va afirmar. Palau va afegir que la institució va respectar la seua decisió i va explicar que la situació ja s’ha tractat amb el Consell General del Consorci de l’Estany. Així, va indicar que es treballa per cobrir la plaça i que, durant els propers mesos, es buscarà el suport d’una empresa externa per assumir funcions de direcció tècnica. Així mateix, va recordar que l’equip vinculat a l’estany del Pla d’Urgell s’ha reforçat amb una tècnica de suport administratiu per alleujar la càrrega burocràtica i facilitar la gestió ordinària. Abans de Rocaspana, la direcció tècnica la va exercir Toni Costa i, posteriorment, Jordi Sargatal, encara que el Consorci va acabar matisant que el seu paper era d’assessor. Durant la seua etapa, Rocaspana va impulsar el seguiment de la qualitat de l’aigua, la fauna aquàtica, les aus i la vegetació submergida. Entre les seues principals línies de treball va destacar el control de l’estat ecològic de la llacuna. També va coordinar estudis sobre peixos i altres espècies pròpies d’ambients aquàtics. La seua etapa ha coincidit, a més, amb la sequera i les restriccions d’aigua del Canal d’Urgell. En aquest context, va defensar un seguiment rigorós de la qualitat de l’aigua, l’oxigenació i els processos d’eutrofització per preservar l’equilibri ecològic de l’aiguamoll.
Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i especialista en ecologia de peixos, la seua carrera combina investigació, treball de camp i gestió ambiental aplicada en rius, zones humides i ecosistemes lacustres.