A Cervera, comediants

Segons la dita popular, a Tàrrega són comerciants i a Cervera, comediants. No podria ser més cert. Encara que la capital de l’Urgell aculli any rere any una de les fires de teatre de carrer més importants d’Europa, la creació escènica es concentra a la Segarra. Quatre companyies establertes a Cervera –Fadunito, Sound de Secà, Alea Teatre i Urko Maschinen– estrenen aquest any nous espectacles i tres d’aquestes ho faran precisament a FiraTàrrega.

Fadunito, companyia fundada el 2003 per Ivan Alcoba i Ferran Orobitg, presentarà a l’octubre Xisblufa, una producció que suposa “el retrobament entre nosaltres dos”, assegura Alcoba. La peça vol oferir una reflexió sobre la figura del poder a través d’una proposta que “juga amb una participació molt més elevada que en altres espectacles”.

La interacció amb el públic també es fa present a Laralaila, de Sound de Secà, que tanquen la trilogia sobre l’espai públic iniciada el 2019 amb Possê i seguida el 2023 amb +. Una de les seues integrants, Natàlia Morales, explica que es tracta d’“una celebració que torna als orígens de les places amb un ambient festiu”.

Berni Manzambi destaca que, en aquesta ocasió, “el format és estàtic a l’estil d’un concert, encara que molt musical i participatiu”. L’estrenaran a Tàrrega al setembre, encara que aquest estiu ja han ofert alguns assajos oberts.

Alia Teatre, per la seua part, encara no ha revelat gaire informació del seu nou muntatge, que també presenta a FiraTàrrega. “Nüwa és un xou itinerant, visual i de gran format que està inspirat en la deessa xinesa de la creació”, detalla Albert Parra.

La proposta suposa un “esforç econòmic” per a la companyia, que incorpora per primera vegada animatrònics com un drac gegant que es mourà acompanyat de ball i cant. Urko Maschinen són els últims a arribar. Es tracta d’una companyia formada per 5 joves amb experiència al sector i que presenten Vol.1, la posada de llarg del qual també serà a la capital de l’Urgell.

“És una història evocadora que vol provocar imatges i reaccions al voltant del moviment i la migració”, expressa Jon Arrizabalaga, que és el director de la peça.

El nexe en comú entre les quatre companyies és el teatre de carrer, “encara que artísticament som tots molt diferents”, va recalcar Ferran Orobitg. La coincidència de quatre projectes teatrals professionals en una ciutat de gairebé 10.000 habitants s’explica per inèrcia. “Quan ets jove i veus que algú està fent teatre, això et suggereix i fa que t’hi interessis”, afirma Parra. En aquest sentit, la majoria de membres de les companyies cerverines també han col·laborat o actuat per altres en algun moment.

Segons Alcoba, “entres en aquest món amb alguna companyia i quan entens com funciona i veus que pots guanyar-te la vida, ho fas explicant les teues pròpies històries”. Jon Arrizabalaga comparteix la importància del bagatge previ: “A Barcelona estudies teatre i tens una visió diferent; aquí treballes al carrer, que pot sonar romàntic, però si pots viure de ser actor és perquè també fas de distribuïdor, de productor o de muntador.”

Dos dels grans esdeveniments que els diferents professionals atribueixen al cultiu teatral a Cervera són la Passió i l’Aquelarre, “on entres de petit i se’t comença a despertar la vocació, ja que disposes d’un espai escènic on expressar-te”, considera Albert Parra. “A Tàrrega tenen la part comercial de fira, però no hi ha companyies perquè no hi ha un motor de teatre de base com a Cervera”, afegeix Orobitg.

Falta de suport institucional

Encara que Cervera visqui un bon moment en arts escèniques, “falta molta consciència del potencial de les companyies”, adverteix Berni Manzambi. Les quatre companyies lamenten que no hi hagi compromís polític a programar i donar a conèixer la riquesa teatral professional del municipi.

Algunes d’aquestes fa més de cinc anys que no actuen a la seua ciutat i, tot i així, la seua actitud no és de resignació, sinó de ganes de revertir-ho amb propostes com un festival on totes poguessin presentar les seues peces.

Ferran Orobitg reconeix que “a nivell cultural hi ha hagut sempre molta inquietud”, però que les iniciatives no tenen continuïtat per falta d’implicació institucional. Respecte a la celebració del Mil·lenari, els creadors també han trobat a faltar un “interès” per part de la Paeria a incloure les seues propostes en la commemoració.

Manzambi remarca “l’orgull” que suposa per a les quatre companyies estrenar noves produccions aquest any i viure un bon moment cada una per separat, però també el conjunt teatral de Cervera.

“Hem treballat en les nostres coses i ara sorgeix de forma natural aquesta necessitat d’unir-nos i compartir”, admet Orobitg. La companyonia entre aquestes és intrínseca.

“Urko Maschinen podem anar de bolo gràcies a l’equip de so de Sound de Secà i de Fadunito”, comenta Arrizabalaga. Sens dubte, la unió fa la força tant sobre l’escenari com entre bastidors.