SEGRE

Licéncia d’òbres d’anada e tornada

Ua senténcia anullèc era d’un edifici d’abitatges en Bagergue en 2024 e ara ua auta la declare valida. En litigi entre ua comunitat de proprietaris e er Ajuntament de Naut Aran

Er edifici torne a auer es licéncies que le sigueren anullades dus ans abans.

Er edifici torne a auer es licéncies que le sigueren anullades dus ans abans.

Raúl Ramírez

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Ua bastissa de dus abitatges en pòble de Bagergue que siguec declarada illegau en 2024 torne a èster en règla sense qu’er immòble age cambiat bric. Ua senténcia deth jutjat contenciós administratiu anullèc era sua licéncia d’òbres hè dus ans e ara eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha (TSJC) a anullat era condemna e a ratificat era validesa deth permís municipau. Aguesta darrèra decision, deth mes de junh e recorribla dauant eth Tribunau Suprèm, da era rason ar Ajuntament de Naut Aran en litigi contra ua comunitat de proprietaris que recorrec en sòn dia era licéncia d’òbres.

Era senténcia de 2024 anullèc era licéncia d’òbres en considerar qu’era bastissa, construïda en carrèr Lagoarto, vulneraue era planificacion urbanistica en excedir era densitat maximala d’edificacion permetuda. Dus ans dempús, eth TSJC considère qu’eth prumèr dictamen judiciau “transcriu de forma acritica fragments der informe der expèrt judiciau, en tot obviar era analisi o referéncia dera pròva practicada”. Critique que s’anullèssen es permisi “sense analisar era normativa aplicabla, ne referir-se a cadua des concrètes infraccions allegades pera recorrenta, ne hèr cap de prononciament especific sus quini incompliments resulten acreditadi”.

Entre es infraccions qu’aprecièc eth contenciós administratiu de Lhèida, eth TSJC avalòre qu’es òbres non vulnerèren es limits de nautada ne de volumetria, en considerar que son corrèctes cossent damb es normes urbanistiques de Aran. Atau, era nautada s’a de calcular sus eth terren un viatge modificat entà nivelar-lo. “Ei rasonable en tot auer en compde que se tracte de terrens de nauta montanha damb ua orografia e topografia fòrça particulara”, afirme era dusau senténcia.

En çò que tanh as limits d’edificabilitat , eth TSJC incidís en qu’era planta deth humarau en bastisses en Aran “sonque compde quan non ei restacada ara planta inferiora” e age un accès independent, quauquarren que non passe ena bastissa en litigi.

Eth TSJC ditz que complís era lei de patrimòni culturau

Er aspècte exterior dera bastissa e era sua adequacion ar entorn èren un des aspèctes deth litigi. Era senténcia deth TSJC afirme ath respècte, en tot basar-se en imatges der immòble e eth sòn entorn, que “aguest tribunau non aprècie que contravengue es condicions generiques e d’aspècte dera lei de patrimòni culturau catalan”. Diferís atau deth perit judiciau que, cossent damb era senténcia “manifèste que non a visitat eth municipi ne ei expèrt ena normativa urbanistica dera Val d’Aran” e “se limite a expressar ua opinion personau que non ei compartida per arquitècte municipau”. Es normes subsidiàries d’Aran son exaustives en establir er aspècte des bastisses, en qüestions coma colors, materiaus e formes.
tracking