TRIBUNALS
Condemnada la Generalitat al negar-se a pagar un deute de conservació de carreteres
Va eludir tramitar el pagament d’unes factures que una contractista de treballs a Lleida havia endossat a una empresa de gestió de cobraments. El TSJC li aplica un recàrrec del 8% anual en els interessos de demora

Treballs de manteniment en una carretera local de la demarcació de Lleida.
El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha establert un constrenyador precedent per a les administracions que es retarden en el pagament als seus proveïdors a l’aplicar a la Generalitat un recàrrec del 8% per cada any de retard a les factures pendents de liquidar, en aquest cas, per una reclamació procedent d’una contracta de manteniment de carreteres a la demarcació de Lleida.
La història arranca a mitjans de la passada legislatura, quan una firma contractista d’un paquet de manteniment de carreteres de la Generalitat a Lleida, Arnó Infrastructures, va cedir a l’empresa de gestió de cobraments BFF Finance Iberia un paquet de dotze factures impagades per la Generalitat que incloïen, ja llavors i segons aquesta, una partida de 45.596 € d’interessos de demora pel retard en la liquidació.
La Generalitat, concretament el departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, va eludir pagar-les al·legant que ni Arnó ni BFF, una espècie de cobrador del frac especialitzat a tractar amb administracions públiques, li havien comunicat l’operació de cessió de crèdits, criteri que no comparteix el TSJC.
La cessió de crèdits és la venda de deute de tota la vida, és a dir, una operació per la qual un creditor ven algú per un preu determinat, normalment menor, els drets de cobrament d’un dèbit a un morós, que passen a ser del nou reclamant juntament amb els diferents tipus d’interessos.
Finalment, la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal català ha declarat que la Generalitat va incórrer en una situació d’“inactivitat” amb el pagament d’aquestes factures i declara aquest episodi “contrari a dret”. I la condemna a fer efectiu el pagament de les factures amb uns interessos per a la liquidació de les quals estableix una sèrie de pautes.
Aquestes passen a ser d’aplicació, per iniciativa pròpia després de rebre les reclamacions o per ordre judicial (i amb més interessos) en cas de no atendre-les, per a les administracions i ens públics de Catalunya, àrea de jurisdicció del TSJC, tret que el Tribunal Suprem pugui establir una altra cosa.
Les normes de cobrament
La resolució indica que els interessos de demora comencen a generar-se als trenta dies de la data en la qual el contractista, o l’empresa de gestió de deutes, presenta formalment les factures sense liquidar l’entitat pública. El càlcul dels interessos es realitza amb l’IVA inclòs a la factura, és a dir, que el TSJC descarta aplicar els interessos de demora només a la quantitat principal de la factura i mantenir l’impost en la seua quantia inicial. S’apliquen a ambdós xifres. I en aquest cas en concret, la sentència reconeix a BFF Finance Iberia el dret a cobrar de la Generalitat un recàrrec de quaranta euros per cada factura presentada en concepte de gestions de cobrament.