Curs de mercenaris a l’Iraq de la ‘Blackwater pobra’ de Lleida

A l’empresa lleidatana GOA Tactical Industries se la coneix a Espanya sobretot per l’escàndol internacional que va provocar fa ara tres anys al llançar una campanya de reclutament de combatents per a Ucraïna. “Busquem 200 operadors”, proclamava sobre una fotografia d’un home corpulent flanquejat per dos escuts ucraïnesos.

Prometia tres anys de contracte amb el ministeri de Defensa de Kíiv, 2.800 € mensuals i la possibilitat d’ingressar a les unitats d’elit de la intel·ligència militar, el GUR, per 3.400 €. Però aquest ham econòmic no era un salari fix sinó el sostre d’una nòmina variable que només podia assolir-se acumulant prou dies a la zona roja i participant directament en operacions de combat.

El més habitual és percebre mil euros, que sovint els soldats han de gastar íntegrament a adquirir menjar o pagar de la butxaca la seua pròpia roba tèrmica, plaques balístiques decents, farmacioles, visors, ràdios o qualsevol altra peça de l’equipament que marqui la diferència entre tornar sencer d’una missió o acabar mort i, literalment, rosegat per les rates dels camps de batalla del Donetsk, com, de fet, li va succeir a Miguel Ortiz Lavín, àlies el Abuelo, càntabre, de 43 anys, i alumne de la primera promoció del curs que la societat lleidatana organitzava a Binèfar. Dos anys i mig després de la seua mort, encara no s’ha recuperat el cos. Esclar que aquesta és una altra història.

La campanya de GOA semblava molt menys l’anunci d’una d’aquelles acadèmies de formació de militars i policies que la convocatòria d’una lleva en tota regla. Va saltar a la premsa, va travessar les fronteres espanyoles i va acabar convertida per Sputnik i altres mitjans russos de desinformació en la prova que Espanya estava reclutant mercenaris per combatre contra l’Exèrcit del Kremlin.

Formació i contacte

Va ser llavors quan l’administrador únic de GOA, el barceloní Sisco Galván, va començar a posar fre. Ja no reclutava “operadors militars” o “contractistes” que és com es coneix ara els abans anomenats “mercenaris”; es limitava a formar-los. Ja no oferia contractes per combatre; només facilitava els contactes.

Quan va crear la seua societat s’hi referia habitualment com una acadèmia de formació militar i policial. Ara ha elevat el llistó i la descriu com una PMC o companyia militar privada, que és precisament l’etiqueta comercial amb què van prestar els seus serveis mercenaris la Blackwater a l’Iraq i l’Afganistan, Executive Outcomes a Angola i Sierra Leone, STTEP a Nigèria o Bancroft a Somàlia.

“El que més es demana ara mateix és seguretat”, diu el barceloní. “GOA ha ofert durant molts anys tasques de formació militar i a policies de tots els cossos de l’estat, però també actua com una companyia militar privada (PMC). La diferència amb Blackwater és que ells són rics i nosaltres, pobres. Per descomptat, coneixem molt bé on és la línia roja.”

Una societat espanyola no pot aixecar en territori nacional una unitat armada per posar-la al servei d’una guerra aliena, però sí que pot formar personal, assessorar clients o intermediar perquè aquests professionals siguin contractats després en altres països. Una vegada allà, entren en joc legislacions locals més permissives.

A l’Orient Mitjà, diu Galván, GOA ha proporcionat guardaespatlles i serveis de seguretat a empresaris i ha participat al costat de forces governamentals en la protecció de centrals elèctriques, camps petrolífers i edificis ministerials.

Nigèria i l’Iraq

GOA Tactical ha treballat també per a les autoritats i les forces armades de països com Nigèria en operacions relacionades amb la lluita contra Boko Haram. “I no només impartint formació, sinó proporcionant operadors i caps d’equip en combois armats”, assegura.

Fa uns dies, la companyia lleidatana de seguretat va començar fins i tot a promocionar un curs de formació de mercenaris a l’Iraq que se celebrarà del 7 al 16 de novembre del 2026. Les classes de “contractista militar privat” costaran 2.575 euros i seran impartides per antics membres d’unitats d’operacions especials i combatents amb experiència real. El paquet inclou la promesa d’atansar els seus alumnes als qui contracten homes per treballar en escenaris d’alt risc.

El perfil

Bona part dels qui acudeixen als cursos que GOA imparteix a Lleida, Binèfar o altres ciutats espanyoles són policies, militars en actiu o fora de servei, vigilants, escortes, friquis de les armes i civils atrets pel món de les operacions especials. No ho fan enviats oficialment pels seus cossos, sinó a títol particular i pagant de la seua butxaca una instrucció que barreja tir, protecció de personalitats, defensa personal, conducció de combois i tècniques importades d’acadèmies israelianes, brasileres i nord-americanes.

Aquest model ja va col·locar Galván en el centre d’una controvèrsia el 2018, quan GOA va organitzar a Rio de Janeiro nou dies d’entrenament al costat del BOPE, la unitat militaritzada de la policia brasilera, cèlebre per les seues incursions a les faveles i denunciada repetidament per organitzacions de drets humans. Tal com va donar a conèixer una investigació de La Directa, entre els 21 alumnes hi havia sis mossos d’esquadra, sis membres de l’Exèrcit de Terra, un infant de Marina, policies locals, ertzaines, un policia nacional, un agent de Vigilància Duanera i un altre de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Més recentment, GOA ha afegit al seu negoci la venda de material de defensa i de doble ús. La firma es presenta com a representant exclusiu a Europa d’una línia d’UAV militars de fabricació xinesa i turca que comercialitza des d’una oficina oberta a Shenzhen, el gran pol tecnològic situat al sud de la Xina.

El seu catàleg no acaba en els drons: també ofereix entre altres coses equipacions, vehicles blindats i carros de combat per a clients estrangers. La companyia afirma que actua com a mitjancera i que cada una de les seues operacions queda sotmesa a licitacions, llicències d’exportació i autoritzacions governamentals.