Una empresa de Lleida ofereix visitar el feu africà d’un lladre de bancs

Una empresa de Lleida que gestiona un camp d’entrenament de mercenaris a Binèfar, del qual han sortit soldats de fortuna cap a Ucraïna, comercialitza una visita al cau africà de l’atracador de bancs Jon Imanol Sapieha, que el 2001 va robar Goyas, Sorollas i Brueghels a l’àtic d’Esther Koplowitz.

L’acadèmia privada lleidatana de formació militar i policial GOA Tactical Industries va obrir fa dos setmanes la inscripció per al que el seu propietari, el barceloní Sisco Galván, ha descrit als seus anuncis promocionals com una experiència de deu dies a Kènia “de luxe, aventura i salvatgisme”.

Costa 12.500 euros per persona –sense incloure el cost dels vols internacionals– i només admet deu reserves. A canvi, GOA promet traslladar els participants en un Cessna Caravan des de Nairobi fins a una finca privada de Nanyuki, fer-los volar a baixa altura en helicòpter, conduir motos KTM i totterrenys Defender, muntar cavalls àrabs, saltar en paracaigudes o bussejar a l’oceà Índic.

El programa alterna el luxe d’habitacions de cinc estrelles amb el glamur del que descriuen literalment en la seua promoció com a “nits sota una lona escoltant els pets del teu company de selva” entre rinoceronts i trets, a la sabana africana.

El que l’anunci no revela de manera explícita és que qui espera al final del viatge —l’amo de les terres i de part de la infraestructura i la logística que involucra l’oferta— és Jon Imanol Sapieha, àlies el Sapo.

Aquest mateix paquet que GOA publicita des de Lleida com “una experiència que et canviarà la vida” és ofert com a “Jon Sapieha Africa Expedition” en els perfils socials de Skydive Rhino Kenya Ltd des dels quals fa anys que el bandit reconvertit en venedor d’or difon els seus serveis d’aventures africanes.

Per als qui no estiguin familiaritzats amb la seua història, n’hi ha prou amb dir que Sapieha és només un dels molts cognoms utilitzats per un dels delinqüents hispanofrancesos més prolífics, esmunyedissos, novel·lescos i nocius de la història de la península Ibèrica. Als seus 63 anys, acumula en el seu currículum butrons, caixes fortes rebentades, identitats falses, fugues i centenars de negocis tèrbols. Diu de si mateix que els seus amics el coneixen com “l’immortal” perquè el seu cos està literalment cosit a cicatrius de trets.

Esclar que el cop que el va convertir en llegenda va ser el robatori, l’agost del 2001, d’una part de la col·lecció d’obres d’art d’Esther Koplowitz: una selecció de quadres de Goya, Sorolla, Juan Gris, Pissarro o Brueghel arrancats de l’àtic madrileny de l’empresària.

La seua biografia ha donat des d’aleshores per a milers de pàgines de diari, un llibre escrit per ell mateix i una docusèrie de quatre capítols, Sapo SA Memorias de un ladrón, estrenada a Prime Video.

Fa només unes setmanes, el CEO de GOA, Sisco Galván, va anticipar a aquest periodista que projectava “reunir-se aviat amb el Sapo a Lleida” per tancar els detalls d’una col·laboració entre ambdós i organitzar un curs, impartit pel mateix Sapieha, sobre tècniques de lluita contra el furtivisme o antipoaching”.

I no era la primera vegada que anunciaven una cosa semblant. A començaments de febrer del 2025, va ser el mateix Sapieha qui va publicar en el seu compte d’Instagram un vídeo gravat a la sabana al costat de l’anotació: «Curs d’antifurtivisme a Kenya col·laborant amb GOA Tactical.»

Aquell curs no va arribar a impartir-se, però al seu lloc han ofert aquesta aventura a l’extravagant zona de confort de l’antic atracador de bancs.

Gairebé tots els elements de l’anunci remeten a la seua vida quotidiana: la finca de Nanyuki, els cavalls àrabs, els totterrenys, els helicòpters, els rinoceronts i un home fotografiat d’esquena al costat d’un Land Rover amb una samarreta serigrafiada amb el lema Fuck poachers (que es fotin els furtius).

Al gran territori d’Ol Pejeta, una reserva natural a la regió keniana de Laikipia, Sapieha diu ser l’amo de 12.000 acres (gairebé 4.900 hectàrees) d’una propietat més gran que s’acosta als 90.000 i que va ser, en un altre temps, el ranxo africà d’Adnan Khashoggi, el traficant d’armes saudita que vivia, igual com el Sapoara, com si els diners haguessin abolit la moral i les fronteres. “Només jo poso les meues normes”, acostuma a repetir el veterà de la Marina francesa, descendent per la via materna de l’aristocràcia de Polònia.

Encara que a les seues xarxes sol presentar-se com un “excriminal” sense comptes pendents amb Espanya i França, continua sent un habitual dels jutjats de Kènia. El febrer del 2025, la Direcció d’Investigacions Criminals d’aquest país el va acusar d’haver estafat 120.000 dòlars a un ciutadà d’origen romanès i un altre suís en una operació per comprar 550 quilos d’or. Ell es va declarar innocent. “Són acusacions fabricades”, va indicar aquest diari.

Els agents de la Policia d’aquell país africà l’havien localitzat dos dies abans en una casa d’una urbanització residencial aixecada dins del perímetre d’Ol Pejeta, on van trobar dos pistoles Glock, 96 cartutxos, manilles i sis llicències mineres caducades.

L’agent encarregat de dirigir les investigacions del cas va declarar que havia rebut amenaces de mort des d’un número de telèfon espanyol.

I què té a veure Sapieha amb la lluita contra el furtivisme que ha inclòs GOA al menú del seu viatge?

Dins de les terres que controla El Gripau viuen 259 rinoceronts. Es relaciona amb els paquiderms com si fossin vaques: els alimenta amb pastanagues, deixa que s’atansin als vehicles i presumeix de reconèixer els seus hàbits i temperaments.

L’astut lladre s’ha redimit com a proteccionista aplicant als furtius els mateixos mètodes expeditius que abans reservava per als pirates d’Al Shabab, una organització armada de tendència gihadista que opera al Iemen i a diverses zones de la banya de l’Àfrica, i els seus enemics.

Sapieha assegura que al principi el seu petit exèrcit de guardaboscos detenia els intrusos armats que mataven els rinoceronts i els entregava a la Policia. El problema, segons ell, és que gairebé tots tornaven al carrer l’endemà. La situació va canviar quan un dels seus rangers va ser tirotejat i va quedar minusvàlid. A partir d’aquell moment, les seues patrulles ja no van fer presoners.

«N’he matat 29 poachers (caçador furtiu)», afirma El Gripau amb la naturalitat de qui recorda els cérvols abatuts durant una montería. Des de 2020 no ha tornat a morir un sol rinoceront a tota la zona d’Ol Pejeta que es troba sota el seu control.